Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

Setmana a la irlandesa

Doncs ja hi som. A Dublin, capital d'Irlanda. Una ciutat que el clima diguem no es el mes bo que te, pero li salven moltes altres coses com les que us estic a punt d'explicar.

La primera resposta es clara> estic be i m'hi trobo com a casa. Si, si, com a casa, No se si es perque aqui la gent per lo general es fisicmanet com jo o que pero m'hi trobo molt be. Rapid van passar els dos primers dies d'adaptacio. A la familia hi estic molt be. Realment a casa hi soc poc, o be perque nomes hi he d'anar a sopar i dormir o be perque estic tot el dia pels llocs. Estic vivint amb una familia que esta composada er mare, pare i dos filles de 14 i 16 anys cadascuna. A mes, hi ha un noi sudcorea que viu aqui perque estudia a un cole de la barriada on visc. Si, es estrany aquest fet. Aquest noi ve a Dublin per tot l'any a estudiar al cole.

Pel que fa a l'escola tambe molt be. Tinc dos professors que realment m'agraden molt, el Gerry i la Susan. Ens peguen canya i aixo m'agrada. Estic al nivell de despres de l'intermig i ho agraeixo. Fem classes molt de parlar, pronunciar, etc.

I una altra cosa que val la pena de comentar es amb la gent que estic. Com no, i per molt pesar que em fes els primers dies, a l'escola hi ha moltissims espanyols. I dic pesar perque com a mes n'hi ha, menys parles angles. Tot i aixo la part positiva es que aixi parlo castella que tambe m'anira be. A nes tenim unes converses sobre el "tema catala" molt interessants…

Amb elsl em fet una colleta motl guay i anem fent activitats cada dia. Avui, per exemple, hem anat al Phoenix Park a dinar (digue/li dinar, digue-li sandwich, perque aqui la gent no menja) i em llogat unes bicis amb les que ens hem passejat. Ha estat molt divertit. Aquest parc es el mes gran d'Europa!

Doncs be, fins aqui el primer missatge des d'Irlanda. Continuare informant i donant mes detalls. Ens veiem!

 JORDI

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció

Colònies d’ahir i d’avui

Abans, marxaves de colònies amb la il·lusió de passar uns dies fora de casa sense  res que t'estorvés. Gairebé amb una llanterna, un parell de  kets, una cantimplora, i unes quantes mudes passàvem uns dies d'allò més bé.

Ara, és diferent. Els nens marxen de colònies amb el reproductor mp3, el telèfon mòbil, les cònsoles i els seus video-jocs.

Abans, erem innocents i els monitors ens podien prendre el pèl per on volguessin.

Ara, també és diferent. Els monitors són els que han d'anar en compte vigilant que el pèl no els hi prenguin a ells.

Abans,  els nens teníem la capacitat de saber què és la muntanya, què hi ha, què si pot fer o què s'hi pot trobar. 

Ara, alguns nens et pregunten enmig d'una muntanya si hi ha el lavabo a prop o si podran trobar botigues.

 

Aquest escrit només vol ser una lloança a l'època que a molts ens ha tocat viure. Evidentment no tots els nens/es d'ara són iguals però aquests són alguns exemples que m'he trobat aquestes setmanes que he estat de colònies. 

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

Desamor literari

Ara fa un mes vaig rebre una trucada. I una trucada que em va sorprendre molt perquè són d'aquelles que no t'esperes en absolut.

Estava a punt de dirigir-me al teatre l'Amistat de Mollerussa quan el telèfon va sonar. Era una trucada que em proposava de ser el jurat dels 15ens premis literàris de Cartes de Desamor de Lleida. La meua primera reacció va ser: jo? jo he de ser jurat? però sinó en tinc ni idea… Doncs bé al final vaig acceptar. Em van explicar que m'havia de llegir 84 cartes de desamor i escollir la millor en català i castellà. Caram, tant desamor al final m'agafarà una depressió!, vaig pensar.

 —-

Ja ha passat un mes des de la trucada. Ahir a la nit ens vam reunir el jurat i vam decidir els guanyadors. Després de lletres i lletres, unes de bones, les altres no tant, vaig poder decidir quines valien la pena de ser premiades. No va costar gaire que els membres del jurat ens poséssim d'acord i la reunió-sopar va acabar amb la feina feta.

I com no, de tot n'aprens quatre coses. De les cartes? Primer de tot que jo no sé si podria fer-ho; segon: la gent, en general, escriu molt bé; tercer: és molt enriquidor fer de jurat d'un concurs literari, i quart, i no menys important, si el que escriu la gent són històries personals, estem fatal.

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció

Si vols ser alcalde/essa

Si vols ser alcalde/essa has de fer més d'una de les quatre coses que es descriuen en aquesta llista:

 – jugar un partit de futbol fent veure que t'interessa moltíssim

 – donar flors a tort i a dret a tothom que ho desitgi

 – sortir ben guapo/a a la foto de candidatura

 – fer un passeig en bicicleta

 – parlar amb la ciutadania encara que no els coneguis de res

 – fer bona cara encara que hagis dormit poc

 – posar-te amb l'oposició

 – dinar, sopar, berenar o fins i tot esmorzar amb grups de gent amb ànsies de conèixer-te i preguntar-te coses

 – repatir globus per la canalla  i caramels per tothom

 – saludar als ciutadans pel carrer

 – anar de mítings

 – i sobretot, deixar la vergonya en un racó de casa teua. 

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

Sant Jordi (modèstia a part)

M'agrada aquest dia. Surt al carrer i es respira ambient de roses i llibres. Fins i tot pots arribar a sentir aquest flaire quan els floristers i estudiants (sento si em deixo algun col·lectiu) et venen a oferir una bonica rosa. És més, fins i tot la pots escollir perquè sigui la  més bonica.

Vas passejant, poc a poc i atent, aturant-te a les paradetes de llibres on hi pots fer un cop d'ull a veure si n'hi ha algún que et crida més l'atenció i provoca que te'l compris. De ben segur passaran dies i dies abans te'l llegeixis però una cosa queda clara, el llibre ha estat comprat el dia de la diada.

Arribes a casa amb bosses de llibres i amb el record de les roses que has regalat. Ara, entre les teues quatre parets és moment de treure aquests llibres i començar-los a fer una ullada.

I finalment acaba aquest dia. Un dia on el mòbil ha anat sonant entre tons de missatge i trucades de felicitacions. Que bonic és rebre-les de la gent que més t'estimes. 

 

 font del poema: www.gencat.cat

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

La Mostra

Què me'n duc o he après de la Mostra:

– que a les pel·lícules llatinoamericanes es beu molt de mate

– que el públic infantil és el més agraït

– que la línea entre el bon i el mal humor d'un director de cine pot ser molt prima

– que algú que és algú s'ho té cregut

– que algú que és algú és una bellíssima persona  

– fotografies  amb alguns dels participants

– els 100Km marxa pels carrers de Lleida

– estones de micròfon compartides amb escolars de Lleida i la meua partner

– converses amb M. Sampietro, L. Sbaraglia, A. Gil, C.G. Cuervo, J. Figueres, i una quantitat de directors, guionistes i productors on  2 minuts m'han servit per  aprendre moltes coses d'ells/elles

– comptar votacions

– haver vist pel·lícules meravelloses com A través de tus ojos de Rodrigo Furth. 

– anar de gala

– alguna targeta

– i que a les festes és on es fan contactes 

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció

Mòbil

El telèfon mòbil serveix per apropar les persones que són lluny nostre i allunyar les que són a prop

Sebastià Serrano

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció

Posar-se nota

L’altre dia escoltava a la ràdio la següent crida als oients: quina nota us posaríeu a vosaltres mateixos/es?

Al sentir això vaig reflexionar. Bona pregunta! Per absurda que pugui semblar en un primer moment, és molt interessant que cadascú de nosaltres pensi en aquesta nota. Crec que pots arribar a descobrir moltes coses. El grau d’autoestima que et tens, el feliç que et sents, els objectius que tens a la vida (si n’hi ha) i lo ressolts que estan…

Convido a tothom a què faci aquest exercici.

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

Primer Shooting

Diuen que a la vida es tenen experiències memorables. Tots/es podem recordar aquelles que més ens han marcat. I el que estic a punt d'escriure és una d'aquestes.

Aquest dissabte vaig poder actuar en un anunci. Tot era genial. Et venen a buscar  a un punt de trobada i et porten al lloc de gravació. Un cop ets allà es respiren nervis a l'ambient. Com no, anem malament de temps i s'ha d'anar per feina. Abans que comenci la gravació, i mentre els tècnics van preparant tot l'arsenal de maquinari, nosaltres ens hem de vestir, pentinar i maquillar. Un cop llestos no està tot. Hem d'esperar el vist-i-plau de l'agència i el client. Tinc la sort d'agradar-los a la primera però els meus companys hauran de fer uns petits canvis de vestuari.

Quan estem llestos ens expliquen com anirà l'escena de l'spot i què és el què hem de fer. No estic nerviós; respiro tanta energia en l'ambient que no m'hi fan posar.

Comença la gravació de les primeres preses i després de diversos intents i una parada per dinar entremig tenim la presa definitiva. Això si,  ningú té la certesa de si aquesta serà la que definitivament sortirà a l'spot. Ens han gravat de tots els angles  i hi han diverses possibilitats.

Hem desvesteixo i marxem amb els altres actors amb el cotxe que ens han portat. Deixem enrere un total de nou hores de gravació. Les meues primeres.

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció

Barcelona

Què m'enduc de Barcelona?

– els 4 mesos a la ràdio que han estat tan profitosos

– la gravació del curtmetratge "Ungüents" 

– la ceremònia i celebració posterior dels Premios Ondas 06'

– l'ànglès d'una altra E.O.I

– el parc Güell

– La Pedrera

– les quedades de retrobament

– les vivències a un altre pis d'estudiants

– haver conegut gent del mitjà

– la gravació de Polònia

– públic a Buenafuente i Senyors, coneguts i saludats

– els sopars de tripartit i colònies

– un nou ordenador

– una mica de roba

– un armari i una tauleta de nit de l'IKEA

– els sopars dels tiets

– Luz de Gas

– visites al Freakandó

– una sessió fotogràfica de model publicitari

– fer de voluntàri als telèfons de La Marató de TV3

– i el simple record d'haver estat 4 mesos a la planta 15.

[@more@]