DESCONSTRUCCIÓ JOVE EN SIS ACTES


Habitants d’un espai, ple de soroll i llum tèrbola, personatges que deixen escapar les seves debilitats.

Incògnites que interpel·len al visitant i paraules que omplen les seves emocions.

Una desconstrucció del cos, del ser i de l’ànima, reflex de la societat actual: una catarsi contemporània. 


Son joves de primer i segon de batxillerat de l’Aula, fan teatre perquè volen i m’han demostrat durant quatre mesos que son molt potents. Tenen idees, ganes de crear i demostren en els exercicis que aprofiten les consignes que se’ls ofereixen i van més enllà.

Aquest cop tocava partir d’un material molt ric com son els textos, imatges, il·lustracions…que ens ofereix trimestralment la revista de cultura contemporània Mangrana. Des que va nàixer he quedat atrapat pels seu contingut i, sovint, m’ha generat debat interior i obert opcions infinites per investigar. I el grup de joves que tenia aquest any a l’Aula de Teatre era el grup perfecte que em permetria fer-ho.

Vam estar setmanes intenses treballant a diferents nivells (corporal, vocal, improvisació, text…) a partir d’imatges, frases, textos…I d’aquest treball en van resultar exercicis que ens funcionaven més i que volíem que formessin part de la nostra creació. Com en totes, vam haver de deixar-ne perquè no ens hi cabia tot però el que sí tenia clar el grup era que la creació havia de ser una autèntica CATARSI.

Una CATARSI col·lectiva, d’espai compartit entre els que estaven a l’escenari (joves) i el públic que ens venia a veure. Un vaivé d’emocions que ens transportés a diferents estats des del més intens al més plaent. I tot buscat, experimentat i trobat a partir de tot el material que ens oferia Mangrana.

El procès i el resultat van ser excel·lents. Evidentment hi van haver moments de pèrdua, de no trobar el camí i de no saber el què, fins a on i com volíem explicar-ho. Teníem clar que gaudíem del procés i que estava resultant preciós el que en sorgia i a la vegada molt intens el que anàvem trobant amb l’ajut de materials físics (plàstics, papers…) i propostes musicals des de la més clàssica com Beethoven fins la més “gamberra” com els Parking Religion.

El que va resultar, el dia de l’obra va ser una autèntica CATARSI amb tots vosaltres.

Gràcies a tot el públic que vau omplir un cop més la sala 1 del teatre de l’Escorxador, a la gent de l’Aula que em va ajudar i sobretot Júlia, Ariadna, Abel, Guillem, Mireia, Anna, Teo, Lara, Laia, Mirella, Laura i Joan per la feina feta i haver après al vostre costat.

Sens dubte aquesta experiència ha estat una autèntica CATARSI!



Data d’estrena:
12 de maig de 2022

Lloc: Sala 1 Teatre de l’Escorxador de Lleida

Direcció Jordi Villacampa Viñes

Repartiment Júlia Arcas Carnicer, Ariadna Boneu Macías, Abel Cabanes Salazar, Guillem Garcia Mestre, Mireia Gómez Pujol, Anna Lamolla Seró, Teo Mulders Pelegrí, Lara Peleato Vicens, Laia Planellas Alexandre, Mirella Saraí Goméz Goméz, Laura Taboada Puigdevall i Joan Torres Pauls.


FOTOS DE L’ESPECTACLE

CATARSI

LLISTA DE CANÇONS

Previous post La cançó de la Coca de Sant Joan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant entendrem que accepteu la nostra política de cookies.    Més informació
Privacidad