Categories
General

Recull de premsa

LA CIUTAT DELS NENS I LES NENES LLUNICITY


FESTIVALS

Sant Jordi in New York

Jordi Villacampa participa al festival de literatura internacional SANT JORDI NYC: 24 hores de Sant Jordi (online) l’edició virtual de La Fira del Llibre de Sant Jordi a Nova York

  • Llegirà un fragment del seu nou llibre: ‘La ciutat dels nens i les nenes, Llunicity’ de Pagès Editors a les 22.00 h del dijous dia 23 d’abril a través del web del festival, https://www.santjordinyc.org/ creat per la lleidatana afincada a Nova York Laia Cabrera
  • El festival via streaming preveu 8 hores de literatura durant tres dies i s’ha organitzat arran de la prohibició de dur a terme la Fira del Llibre a Nova York pel COVID-19 
  • Mary Ann Newman, promotora de la iniciativa, és l’ànima de la celebració de Sant Jordi a la ciutat dels gratacels, a través de l’associació Farragut Fund for Catalan Culture in the US amb el suport de la delegació del govern català als EUA, el Diplocat i el Catalan Institute of America

desDeCasa Fest

Participació al desDeCasa Fest, un festival online que posa en contacte artistes i públics per a poder compartir l’escalf aquests dies de confinament, fent que sonin dins les nostres cases, habilitant un espai on els artistes sentin que som aquí. Les actuacions en viu, d’uns 30 minuts de durada, es faran via les xarxes socials dels participants. Posteriorment, es penjaran al canal de Youtube i a la pàgina del festival per facilitar-ne la visualització. 

Intervenció el 25 d’abril de 2020


TELEVISIÓ

Entrevista de Joan Cama a CULTURACCIÓ de Lleida TV

3 d’abril


RÀDIO

VOSTÈ PRIMER, amb Marc Giró

VOSTÈ PRIMER, 18 de maig de 2020

LLETRA LLIGADA, amb Mª Cruz Hernández

LLETRA LLIGADA, 10 de maig de 2020

PREMSA DIGITAL


PREMSA ESCRITA

LECTURA, Diari Segre, 19 d’abril de 2020
Diari Segre, 7 d’abril de 2020

Categories
General

Club Llunàtic

El “Club Llunàtic” és un programa confinat que es fa des de casa els dies de fases llunars per apropar al públic els llibres “La ciutat dels nens i les nenes. Llunicity” (Pagès Editors, 2020), segona part de “La nena que volia ser la Lluna”, de Jordi Villacampa Viñes.

Son 15 minuts per “estar a la Lluna” coneixent la inspiració i curiositats d’aquests llibres i com no amb la col·laboració de tots/es els/les llunàtics/ques que en vulguin formar part compartint els seus desitjos a la lluna en format de poema o cançó.


Càpsula 1. Lluna plena. 8 d’abril de 2020

En el primer programa explico d’on neix La ciutat dels nens i les nenes i llegeixo el Capítol 0 que resumeix el primer llibre La nena que volia ser la Lluna amb l’acompanyament al piano del músic compositor David Pradas.


Càpsula 2. Lluna decreixent. 15 d’abril de 2020

En aquest programa explico com va ser el procès d’escriptura del llibre i converso amb la Joana Soto, editora de Pagès Editors que ens llegeix el fragment on es presenten les cuques de llum de Llunicity.


ESPECIALS SANT JORDI (Lluna Nova)

Càpsula 3. Sant Jordi. 11.30h

En aquesta càpsula del matí vaig conversar amb el mestre, escriptor i fill de pagesos Joan Pifarré Vidal que acaba de presentar el seu llibre Secrets de l’Horta que té un capítol on parla de la importància de la Lluna en el conreu i la Dulce Vendrell Hidalgo ens va llegir el poema Bella Lluna.

Càpsula 4. Sant Jordi. 17.30h

La  càpsula dedicada a la relació que tenen els llibres amb l’hospital. Per fer-ho vaig conversar amb la Dra. Toñy Castillo Meléndez, docent de l’Aula Hospitalària de l’Arnau de Vilanova de Lleida.

Per acabar la Lídia Rufiandis, alumna de teatre amb qui havia fet una adaptació teatral del primer llibre ens llegeix un poema que ella ha escrit adreçat a la lluna.

Càpsula 5. Sant Jordi. 22.00h

Programa especial nocturn amb la participació de tres artistes llunàtics.

L’actriu francesa Hélène Rassendren ens llegeix el poema Les bienfaits de la Lune de Charles Baudelaire per conèixer d’on vénen els llunàtics; l’actor Eloi Ponce ens explica el mite de la deesa Selene (lluna) i el pastor Endimión i, per últim, el guitarrista i vocal d’Ego Band, Pau Garcia intepreta la cançó Ilargia de Ken Zazpi.


Càpsula 6. Lluna creixent. 30 d’abril de 2020.

Programa dedicat a parlar de la pèrdua infantil i la importància de parlar de la mort amb els infants. Per fer-ho converso amb la Remei Capitan, d’agraiments.cat. A més l’actriu i il·lustradora, Núria Miret, llegeix un fragment del capítol 4 que ens descobreix les cuques de llum de la cova de Llunicity.


Càpsula 7. Lluna nova. 7 de maig de 2020.

Amb la mare, Asun Viñes i la mestra i cantant, Anna Borrego.

Properament…

Categories
General

Gràcies Pràctiques 1!

Probablement de les presentacions del conte més simbòliques que he fet mai.

El dijous 21 de maig vaig tornar a l’Escola Pràctiques 1 de Lleida per poder explicar el conte que vam escriure i dibuixar 96 nens i nenes. I precisament aquest va ser un dels llocs des d’on el vam fer, concretament 14 els nens i nenes que feien l’activitat de teatre amb mi que anàven des dels 8 als 12 anys.

Vaig estar amb les classes de 1r i 2n i com no, vam acabar estenent els nostres millors desitjos perquè la Lluna en tingues cura. Quin munt de preguntes que tenien i com m’agradava de respondre-les!

Gràcies Pràctiques 1 (i en concret a la mestra Pilar) per tornar-me a obrir les portes de l’escola i poder explicar als alumnes de cicle inicial aquest projecte tan bonic que vam fer des d’aquí.

Categories
General Vivències que tinc

London 2019

Sí, hi he tornat. Malgrat alguns anys costi sempre intento complir amb la petita promesa que em vaig fer a mi mateix de viatjar almenys un cop l’any a Londres. Cada cop que visito aquesta ciutat em dóna noves dosis d’energia per tal de seguir endavant i continuar creient en la meva feina, en el meu dia a dia que uneix passió, creativitat i constància dins del teatre. I és aquí, a Londres, on se’m contagien novament noves dosis d’il·lusió, perseverança per continuar creient i seguint en la meva feina.

Per molts cops que hi vagi mai em deixa de sorprendre. Aquest cop vaig descobrir nous teatres, el Queen Elizabeth’s Hall i l’exposició a la Tate Gallery.

The play that goes wrong (teatre)

En tenia moltes ganes. Ja eren moltes les amistats que m’havien recomanat anar-la a veure. Aquesta obra que va tot el malament que podria anar i més, està creada pels grans Mischief Theatre. Riure sense parar, situacions controlades des del descontrol i sempre amb la sensació que no pot anar res més pitjor. Imperdible comèdia.

Waitress (teatre musical)

Què dir d’un musical que no en tenia ni idea de què anava i en vaig sortir encantat. Dels seus personatges, del seu talent, de les seves situacions però sobretot de les seves cançons. Mai hauria pensat que amb farina, ous, llet i molt talent es podrian crear espectacles amb una musicalitat, coreografies i interpretacions dolces però sense ser empalagoses amb la correcta mesura.

Showstopper! (musical improvisat)

Són molt bons, molt grans, per no dir que descobrir-los per primer cop ha estat com rebre una classe esdevenint el grup per mi una escola. Comença amb l’arribada del director buscant un nou musical per agradar al seu productor. Ho aconseguiran? Necessitaran l’ajuda del públic per suggerir temàtiques i títols pel que hauria de ser el nou musical improvisat del dia. Gairebé dues hores creant un musical improvisat a partir de les suggerències del públic i les propostes de quatre musicals (antics i nous) per tal de poder seguir la melodia de les seves cançons i afegint-ni solos, veus i petites coreografies en alguns dels moments. Com diuen en el seu vídeo promocional: absolutely amazing.

The best of John Williams (concert)

La London Concert Orchestra amb l’Anthony Inglis com a director, un autèntic showman, van interpretar les BSO més conegudes creades per John Williams. E.T, Star Wars, Harry Potter, Superman, Indiana Jones…van ser algunes de les peces que van interpretar i que van provocar bonics records aque ens van fer aixecar de la cadira més d’un cop.

A comedy about a bank robbery (teatre)

Havia quedat tan meravellat dels Mischief Theatre (The play that goes wrong) que havia d’aprofitar la visita i veure la comèdia que des de fa temps tenen a Picadilly Circus. I sí és una gran comèdia en tota regla. Ritme trepidant, personatges còmics el més estripats possibles, i una proposta que en un principi sembla poc sorprenent però que a mesura que avança les propostes són més i millors. Sens dubte per passar una molt bona estona.

 

 

 

Categories
General

Mind the gap

MTG Productions – ¿Lo has visto?

Spot Sitges 2018

Categories
General

Anunci Botemanía

Habéis visto el último anuncio de Botemanía?

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=qRTgaY6lX4A&w=560&h=315]

Categories
General

130 gràcies, Escola d’Almenar

Surto de l’escola d’Almenar molt emocionat. Emocionat d’haver compartit “La nena que volia ser la Lluna” amb els 130 alumnes de tercer, quart, cinquè i sisè de l’escola que s’havien llegit el conte i amb qui hem pogut compartir preguntes, respostes i curiositats.

Moltes gràcies alumnes per explicar-me com heu viscut la lectura del llibre.

Moltes gràcies escola d’Almenar per convidar-me i llegir-ho a classe amb els/les alumnes.

Moltes gràcies Emili Bujaraloz per fer-ho possible.

 

Categories
General

TORRATS

Content de poder-vos ensenyar el curt “Torrats” que vam rodar amb el Quimet Pla i el Mike Gomez.

Moltes gràcies per aquesta experiència ben “torrada”Marc Giró i Nil Llorens.

Categories
General

Carta d’agraïment al grup de joves

JOVES,

Moltes gràcies:

per la vostra entrega,
sinceritat,
generositat,
valentia,
veritat,
senzillesa i puresa en provar;
per l’escolta i l’empatia entre el grup,
per ser atrevits/des,
per preguntar-vos/-nos coses amb i sense resposta,
per fer-vos/-nos entendre;
per fer poesia a escena i comunicar tant amb, a vegades, tan poc,
per saber-nos aturar en el temps i aprendre a fluir amb ell,
per gaudir i inspirar-se amb el mural de Bansky, la música de David Bowie i el poema de Walt Whitman
(també, per crear-ne de nous)
per les vostres ganes d’aprendre i no desestimar cap opció,
per saber escollir i guardar per més endavant,
i per aprendre i continuar aprenent junts/es a crear a través del teatre.

Ser com sóc?
Sou únics, sou úniques i heu estat magnífics..

Jordi, el vostre professor.
30 de gener de 2018

 

Fotografies (Maria Torres)

Categories
General

Teatre social amb els mediadors/es del Torrevicens

Treballar amb teatre social amb un nou grup sempre esdevé un nou repte. Mai saps cap a on anirà ni amb qui ho treballaràs i aquestes dues incògnites  sempre esdevenen el principi d’un camí amb un neguit força encoratjador.

El primer dia ens vam conèixer amb els/les alumnes de mediació de 4t d’ESO de l’institut Torrevicens de Lleida interessats en conèixer nous camins per tal de trobar ponts de diàleg entre aquells/es alumnes que han estat partícips d’algun conflicte a l’aula, l’institut o fora. Gràcies a la confiança que m’havia donat la seva coordinadora pedagògica tenia ganes de donar-los una nova eina que partia del teatre de l’oprimit/da.

IMG_7725
Grup de mediadors/es

La meva sorpresa va ser la gran quantitat de nois i noies que tenia per treballar. Normalment ho he fet amb un grup més reduït però la situació que se’m planejava i la bona voluntat que el grup semblava indicar ho plantejava com un bon repte a assolir gratament. Així és que després d’uns quants exercicis per trencar el gel i començar a entrar en situació per prendre consciència de quins són els agents que actuen en una situació de TO (teatre oprimit) ens vam dividir en dos grups per treballar situacions que mostressin un conflicte latent o que hagués passat o pogués tornar a passar a l’institut.

En pocs minuts cada grup el va tenir decidit: una situació de parella on el noi enganya la noia amb una altra i una situació de parella heterosexual on el noi utilitza la noia com auto-engany ja que ell descobreix que és homosexual i ho confia a la seva millor amiga.

Totes dues situacions els hi havien passat directament o indirectament i com que veia que tenien ganes de treballar-les ens hi vam posar de seguida. El primer que vam fer va ser explicar la situació amb cinc imatges: en la primera vam presentar cadascun dels personatges que intervenien, en la segona els desitjos que tenien opressor/a i oprimit/da, en la tercera on hi hauria el desencadenant del conflicte, en la quarta el conflicte en sí mateix i en la cinquena que concloia la situació de manera no resolutiva.

Els dos propers dies els vam tenir per pensar en els diàlegs i aprofundir en la situació pensant més en la raó de les seves accions. Això sí, no caient en teatralitzacions exagerades i sempre portant-ho cap al nostre terreny per tal que el públic es sentís propera la situació, és a dir, utilitzant el nostre llenguatge.

És un fet que van fer molt bona feina i que vaig treballar molt a gust amb aquest alumnat. Van saber com enfocar cadascuna de les situacions, les van anar treballant i defensant sense complexes i davant de tot van mostrar una seguretat i unes ganes de transmetre als seus companys/es de l’institut una nova manera d’entendre’s i d’obrir camins. I tot (crec) gràcies al fet que allò que mostraven els movia per dintre.

IMG_7728
Situació 1

I així ho van fer. Vam tenir l’ocasió de mostrar les dues situacions que havíem preparat a l’alumnat de segon d’ESO i tots i totes ens vam adonar que l’experiència mostrant-ho en cada classe per separat esdevenia única. En les sessions buscàvem un fòrum, una trobada entre actors/ius (alumnes mediadors) i espectactors/ius (alumnes de les classes) on cada grup trobava nous camins a seguir segons la conducta dels personatges que estaven a escena. Buscàvem un diàleg sobre l’acció. No n’hi havia prou en parlar des de la cadira sinó que aquell/a que tenia ganes d’intervenir ho feia posant-se en la pell dels personatges tornant a agafar la “peça” a partir d’aquella situació on li hauria agradat veure un altre tipus de conducta. I sí, no semblava fàcil que aconseguíssim que sortís públic a participar però degut a l’empatia i la seguretat en la feina que demostraven el grup de mediadors/es van transmetre una seguretat i creença amb el que feien que va ser senzill que molts/es dels seus companys/es d’institut es posessin en la pell dels protagonistes.

Amb una sessió d’uns 50 minuts no sabem què haurem aconseguit. Tan debò, però, si tan sols per una estona hem pogut empatitzar amb la situació i adonar-nos del què fem i el què podríem fer en determinades situacions. De voluntaris a participar en l’acció de la història en van haver pocs pel temps que vam tenir però n’estic convençut que molts d’ells/es per no dir tot el grup van pensar en algun moment en com poder canviar aquelles situacions que no ens agraden només en un petit gest, una acció o iniciant una conversa. Tan debò aquells pensaments es convertissin en accions reals.

Mediadors/es del Torrevicens, moltes gràcies per obrir-vos i donar tant de vosaltres  Pilar, moltes gràcies per confiar en el meu treball en teatre social basat en TO    professors i alumnes, gràcies en fer-vos partíceps

Fins aviat i seguim treballant per canviar allò que no ens agrada.

IMG_7730