La Júlia té 10 anys, és filla única i li agrada molt anar a l'escola, sobretot aquests dies en què s'acosta Nadal i la mestra els ensenya nadales. Aquesta darrera setmana ha estat especial. A classe els va tocar montar l'arbre de Nadal per tota l'escola! Els va fer tanta il·lusió! El dia següent cada nen/a hauria de portar de casa seua una cosa per adornar-lo. Una d'aquelles coses que fan tanta gràcia als pares: "mare, demà he de portar al cole…" I vinga, a regirar calaixos!

Però a més  de montar l'arbre també han donat de menjar al tió, han decorat la classe i han preparat l'amic invisible. "Que xulo", va exclamar la Júlia. Un joc on tothom ha de fer un regal a algú de la classe i tu no saps qui te'l fa a tu (en principi). Avui, la Júlia ha arribat a casa més que contenta!

I a casa li ha explicat de seguida al seu pare que es disposava a preparar alguna cosa per sopar. "Pare, pare! Avui a l'escola ens han donat un paperet que volia dir que li he de fer un regal a la meua profe! És super difícil! No sé pas que regalar…". Aquella alegria li desperta un mig somriure al seu pare Manel. "Qui tornés a l'escola!", pensa.

Quan tens 8 anys la teua màxima preocupació és què pots regalar al teu amic invisible;

 quan en tens 36 n'és una altra: un altre cop Nadal?