Sempre m’ha agradat  “el dia després” d’actuar en una obra de teatre.

El dia on recordes que tots aquells nervis  just abans de sortir a escena et van servir d’alguna cosa;

el dia on recordes que tot el treball d’assaig i preparació que havies estat fent durant mesos havia valgut la pena mostrar-lo damunt d’un escenari,

el dia on recordes els aplaudiments d’un públic agraït i  les crítiques que escoltaves amb les orelles ben parades;

el dia on recordes que l’espectacle ja s’ha acabat però el que et queda és un bon record per sempre més.