Sempre m’ha agradat  “el dia després” d’actuar en una obra de teatre.

El dia on recordes que tots aquells nervis  just abans de sortir a escena et van servir d’alguna cosa;

el dia on recordes que tot el treball d’assaig i preparació que havies estat fent durant mesos havia valgut la pena mostrar-lo damunt d’un escenari,

el dia on recordes els aplaudiments d’un públic agraït i  les crítiques que escoltaves amb les orelles ben parades;

el dia on recordes que l’espectacle ja s’ha acabat però el que et queda és un bon record per sempre més.

Previous post La paraula màgica
Next post Joey “8 years”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant entendrem que accepteu la nostra política de cookies.    Més informació
Privacidad