Sempre m’ha agradat “el dia després” d’actuar en una obra de teatre.
El dia on recordes que tots aquells nervis just abans de sortir a escena et van servir d’alguna cosa;
el dia on recordes que tot el treball d’assaig i preparació que havies estat fent durant mesos havia valgut la pena mostrar-lo damunt d’un escenari,
el dia on recordes els aplaudiments d’un públic agraït i les crítiques que escoltaves amb les orelles ben parades;
el dia on recordes que l’espectacle ja s’ha acabat però el que et queda és un bon record per sempre més.
