Categories
Pensaments i il·lusions

Fer teatre

Ara fa 11 dies vaig tornar a experimentar una sensació que feia dos anys que no havia pogut experimentar: la de fer teatre. A l'octubre vaig tornar a l'Aula per a fer un taller d'interpretació on cada divendres ens trobaríem un grup de gent amant del teatre per assajar el que arribaria a ser El somni d'una nit d'estiu.

 Recordo el primer dia quan vaig incorporar-me al grup. Ells ja es coneixien, portaven dos sessions i jo encara no n'estava gaire convençut; això d'incorporar-me a grups que ja han començat sempre m'ha fet cosa. Però setmana rera setmana ens anavem coneixent més i poc a poc anavem treballant el nostre personatge, Lisandre en el meu cas.

He de reconèixer que el dia que se'm va donar el paper no me'l vaig agafar amb moltes ganes. De fet, volia fer de qualsevol menys d'enamorat però el fet de només ser dos nois al grup així ho va decidir. I feta ja l'obra i recordant tots els assajos he d'agraïr a la directora que se'm donés aquest paper.

He de dir que he après molt en aquest taller i en tots els que he anat fent. I amb el que realment em quedo és amb la sensació de fer teatre. Aquella que no té paraules per ser explicada però que t'omple tan quan falten pocs minuts per alçar-se el teló (encara que no en tinguis com era el cas) i començar una obra que t'estimes tan i tan. Una obra on aniràs entrant i sortint i passant el que ha de ser una molt bona estona amb el públic, pel públic i, no ho oblidem, per tu. Si un no fa teatre per disfrutar i ho disfruta de veritat el públic crec que tampoc ho farà.

[@more@]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *