Fa una setmana vaig tenir l’oportunitat de visitar el camp de concentració de Sachsenhausen, proper a Berlin. Fins ara, n’havia sentit a parlar des de la distància al col·legi i l’institut, n’havia vist pel·lícules on en sortien o fullejat algun llibre però mai havia tingut l’oportunitat de trepitjar-ne cap.
Visitar un camp de concentració (diferent al d’un d’extermini) et deixa amb una sensació estranya, et remou per dins i alhora et provoca un sentiment de ràbia al pensar que tot allò, tota aquella crueltat que s’hi cometia ho hem permès (i ho continuem permetent) la raça humana. És per això que m’enfadava, tot se’m regirava i no podia entendre el perquè hi havia visitants que es volien fer fotos amb els tancats plens de filferros punxencs als costat del mur del camp. Respecte, per favor.
Fent la visita em va venir a la ment un bon record de l’abril del 2013, “Gestohlene Kindheit”, una obra de teatre inspirada amb “El noi del pijama de ratlles” de John Boyne que vaig preparar amb nens i nenes de 10 i 11 anys a l’Aula de Teatre de Lleida. La sinopsi n’era aquesta:
Una filferrada separa els nens i nenes jueus d’un camp de concentració amb unes nenes alemanyes de ciutat. Gràcies al fum negre de les xemeneies d’ Auschwitz les nenes descobreixen la filferrada despertant la seva curiositat per saber quina vida s’hi amaga a l’altra banda.
Crec que és important parlar i treballar aquests temes de la nostra història amb els més petits. En el meu cas va ser un procés magnífic amb els nens i les nenes, coneixent entre tots el perquè d’aquells camps tot endinsant-nos en la vida d’aquells infants que malauradament van tenir una infància robada sent forçats en anar a aquests camps espantosos. Us deixo amb un recull d’imatges del que va ser aquell espectacle, un dels que en tinc més bon i emotiu record.
fotos: angopalleida
