Fa uns mesos (a finals del 2016) vaig quedar tocat i meravellat alhora després de veure el llargmetratge documental “Human”  de Yann Arthus-Bertrand. En ell persones d’arreu del món ens parlen de la vida mateixa  des de la seva vessant més humana. Són ells i elles, persones de tot arreu qui ens parla de l’amor, la vida, la mort, la violència, la guerra, el treball…tot des de la sinceritat i honestedat més absoluta, en definitiva, tot des del cor.

Al sortir de la sala de cinema vaig notar com la necessitat de provar un “experiment” amb un dels grups de teatre que porto de 5è i 6è de primària de l’Aula de Teatre, els Yòricks. Preparar un espectacle a final de curs inspirats en aquesta idea: “Human”, per oferir la nostra visió més crítica i sincera sobre com veiem el comportament humà en el món on vivim.

Al llarg del procés vaig explicar per on caminava el documental, n’intentava treure l’essència i els explicava quines temàtiques tractava. No va ser fàcil arribar-hi però setmana rere setmana, assaig rere assaig, les seves propostes escèniques al voltant dels temes que escollien em semblaven formidables. En el nostre espectacle no explicaríem només una història sinó moltes amb la única intenció de reflexionar i provocar una reflexió. Hi ha tant que ens poden explicar els nostres infants!

I el vestuari?, em preguntaven. havia de ser especial fins que vam decidir que cadascú de nosaltres aniria vestit de blanc i hi dibuixaríem a sobre la nostre “línia de la vida”, la nostra trajectòria. La presentació a escena aniria acompanyada d’un vídeo amb retrats seus amb primers plans amb el seu rostre més amable i senzill, sense cap pretensió que la de mostrar-nos tal i com són, cap cara, cap ganyota.

En definitiva, molt reflexiu, molt íntim, molt humà. Un cop més  una bona lliçó que he après com a professor de teatre i (crec) també al emocionat públic que ho va veure. I jo em pregunto: no és això el teatre? No podem treballar també aquesta part amb els infants? La de treballar, treballar i treballar des de la veritat, imaginar, crear, assajar, escollir i posar-hi esforç, energia i sobretot sinceritat per defensar la nostra proposta que tant ens crèiem i que ahir els Yòricks van interpretar de forma extraordinària. Us he de confessar una cosa: a mi també em vau emocionar, a classe ja m’emocionàveu. Gràcies per aquesta experiència tant humana.

Previous post Premis Literaris Alcarràs 2017
Next post Gestohlene Kindheit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant entendrem que accepteu la nostra política de cookies.    Més informació
Privacidad