Categories
General

Un any més, Som Cinema

El passat diumenge vam cloure la 7a edició de Som Cinema, la Mostra de Cinema i audiovisual català que vetlla per la promoció i difusió de totes aquelles producciones audiovisuals catalanes que han tirat endavant talentosos directors/es i que sovint no tenen una sala d’exhibició per mostrar els seus treballs. Vaig tenir l’oportunitat de ser un any més ajudant en la coordinació i presentant les cerimònies d’inauguració i cloenda.

Lluny queden ja les quatre primeres ediciones que vam fer a Mollerussa, els primers anys. Poc a poc n’hem anat aprenent més i ens hem anat fent grans per veure cap a on camina el cinema i audiovisuals produïts a casa nostra. Llavors no era tasca fàcil i tampoc ho és ara: ser capaços de fer arribar i estimar el nostre cinema al públic local.

És tasca de Som Cinema i de tot el públic que ha assitit en les les diferents sessions durant aquesta cinc dies aconseguir que poc a poc les sales es vagin omplint de gent que desperta interès per aquest Cinema i audiovisual que no ens arriba de primera mà en sales comercials i on hi podría ser present sense cap mena de dubte. 

Felicitar-nos, Cisco, Cazares, Carmina, Jane, Colman un any més per la feina feta i assolida i la més sincera enhorabona per la tasca feta a la nova directora Anna M. Bofarull. 

Recordem-ho tots i totes; públic i equip Som Cinema.

Categories
General Vivències que tinc

Anem a la Vila del Llibre

La nena que volia ser la Lluna va tenir el passat diumenge 23 d’octubre una nova parada, aquest cop a Cervera, per participar dins dels actes de la Vila del Llibre, una iniciativa de la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya.

Va ser una presentació especial que va comptar amb la lectura de nens i nenes del Grup  Colònies Guàrdia Lada, un grup on hi sóc des de 1995 quan hi anava de nen i ja em vaig quedar de monitor i actualment de director.

La presentació la vam fer tot seguit de l’espectacle d’El petit príncep gran coincidència ja que el llibre inclou una petita cita d’Antoine de Saint Exupéry.

Els nens són els únics que saben què busquen

Us deixo amb l’enllaç de l’entrevista que em van fer per parlar de com havia anat aquest projecte escrit, com molt bé van titular “a 200 mans”

Escriure a 200 mans

Categories
General Pensaments i il·lusions

L’últim vol

Aquesta és la història d’un ocell. El seu naixement va ser com el de qualsevol au. Va sortir d’un ouet i els seus primers anys de vida anava molt ben acompanyat de la seva mare que li preparava el niu perquè s’hi sentís d’allò més còmode. Al niu hi estava molt a gust, fins i tot a vegades s’atrevia a posar-hi alguna branqueta per donar un toc d’originalitat. Aquest ocell estava molt ben acompanyat de dos ocellets més amb els qui compartia aquell niu. S’havien instal·lat en una caseta enorme dalt d’un arbre d’un parc amb molt d’encant.

Va arribar un temps, però, que un dels ocells va anar a volar per altres indrets fins que es van quedar els altres dos acompanyats, encara,  de la seva mare. Tots dos  van anar creixent fins que va arribar un dia que la mare va marxar i un d’ells va haver de fer-se càrrec de preparar aquell niu. Ara ell s’encarregava de buscar noves branques i fins i tot descobrir nous paisatges per ensenyar a un banc d’ocellets que sovint els veia i els seguia.

Al principi, quan aquest ocell anava construint el niu es trobava molt còmode. Era jove i amb força i dia a dia tenia ganes i l’esperit molt plens per buscar noves branques o fins i tot algunes fulles o herbes que encara ho feien tot més bonic i decorat. Ja es sap, però, que fer nius no és sempre tan senzill ja que algunes branques que hi volia posar queien per si soles o bé per les corrents de vent que venien. Fins i tot de vegades d’altres ocells més grans  els prenien les branques o bé posaven algunes branques que no acabaven de funcionar en aquell niu i que queien, doncs, pel seu propi pes. Els anys anaven passant i l’ocell sempre anava volant buscant noves branques, fulles o herbes acompanyat d’altres ocells que també n’hi proporcionaven per  construir aquell niu on s’escalfaven junts i on vivien tan a gust.

Però va arribar un any amb diferents temporals; venien vents del nord, venien vents del sud, que feien més feixuga la tasca de continuar vivint en aquell niu. Dia rere dia, però, els ocells ho anaven intentant perquè s’hi trobaven a gust i volien estar sota el caliu d’allò que anaven construint tots junts i que veien que tan agradava als ocellets que els seguien. Moltes eren les piulades que dia a dia els acompanyaven i omplien de noves energies. No obstant, però, després de tants temporals i d’altres ocells que volien posar unes branquetes diferents que no li acabaven d’agradar, aquell ocell que sempre havia tingut tantes ganes de volar i de buscar sempre noves branques per anar renovant el niu de sobre la caseta es va cansar ja que veia que la il·lusió, l’esperit i la motivació que el seguien s’acabaven. Les seves ales ja no volaven amb la mateixa energia (el darrer any havien perdut força) però ho continuaven fent fins que després de tot va acabar decidint deixar aquell niu i anar a volar a d’altres contrades fora d’aquella caseta.

I així va ser com va encetar l’últim vol que el va portaria a construir nous nius en d’altres indrets del món, qui sap si fora d’aquest continent  travessant oceans.

 

Origen: Cap. 148- Temp. 14/15

Categories
General

Milers d’11s somriures guanyadors

S’ha llevat amb la mateixa il·lusió dels darrers quatre anys, i amb aquest ja en van cinc. Prepara la motxilla on la samarreta blanca (l’ 11 guanyador i el seu nom no hi falten) i al cap de poc ja ho té tot a punt per quan a les 17.14 les campanes de La Seu Vella donguin el tret de sortida. Avui serà prop de casa i no es podia perdre de cap manera celebrar la Diada prop dels seus: dels que venen de més a prop, amics i familiars i dels que venen de més lluny, el poble unit que l’acompanya amb un sol crit, el de llibertat. Propers i llunyans, avui més units que mai, a punt de contruir la república somiada. 

Però aquest cop un neguit constant l’ha acompanyat al llarg de la Diada. Hi haurà prou gent? Les sensacions dels darrers dies semblaven que estiguéssim cansats, que el “punt” ja fos “i final” però, com ja era d’esperar, perquè som així i així continuarem sent fins que tinguem complert el nostre somni, hem tornat a respondre sortint al carrer al so d’un únic batec constant en cinc punts del país: Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona. Finalment, el neguit s’ha transformat en satisfacció.

N’hi ha que no ho veuen, n’hi ha que no ho volen veure, però els que hi érem, hi som i hi continuarem sent fins que calgui som conscients del que hem viscut al costat dels nostres, del nostre poble. Un poble que ha bategat junt, al mateix compàs, sense pausa i amb escolta. Sota el sol (sobretot els de Lleida amb qui ha aguantat estoicament) que donava llum per la construcció de la república o sota l’ombra (poca en el nostre cas) que donava aire i respir a fer les coses amb seny i a poc a poc com ens agrada i defineix als catalans.

S’ha trobat amb amics, familiars, veïns i  alguna que altra personalitat política;  tots ells i totes elles amb un gran punt de somriure, d’il·lusió, d’esperança, amb un gran punt groc de milers d’onzes guanyadors. Uns guanyadors que units amb tot el país han celebrat escoltant el toc de campanes de La Seu Vella, escoltant  el manifest, bategant de punt en punt, de ciutat en ciutat fins arribar a bategar tots junts per després cantar Els Segadors i acabar ballant en aquesta gran festa.

Ara ja es tard, se’n va dormir content, il·lusionat i esperançat del dia que l’ha acompanyat. S’ha llevat d’hora i marxa a dormir també d’hora somiant i satisfet que l’endemà el poble se’n sortirà. 

img_3762

Categories
General

Shake the spirit!

Si hi ha una cosa amb la que hi crec fermament és en l’educació no formal i més concretament en l’educació en el lleure. Des de l’any 2000 hi sóc present com a monitor i els darrers vuit anys com a director i encara no hi ha hagut experiència en aquest sector que no m’hagi remogut  i m’hagi deixat amb el bon record i la més sentida enyorança. La gent que hi està avesada sabrà ràpidament del que us parlo.

Fa quatre anys vaig fer una parada en els summer camps de l’Estiu és Teu. No era intencionada però sí obligada per altres assumptes laborals que em dificultaven poder dedicar els estius a les estades en anglès de la Generalitat de Catalunya.

Aquest estiu hi he tornat amb la il·lusió i l’encàrrec d’inventar-nos unes estades lingüístiques en anglès d’stage arts amb adolescents de 13 a 16 anys; primer cop, per cert, amb aquesta franja d’edat. M’he trobat amb alguns canvis, però si una cosa no ha canviat és l’esperit amb el que dia a dia l’equip de monitors/es treballa. La Il·lusió, l’esforç, la constància però sobretot l’energia que hi posem tots plegats perquè els fantàstics teens recordin els deu dies de summer camp com una experiència memorable i enriquidora.

Moltes gràcies Annie, Pop Corn, Alice, Henry, Giselle, Maureen, Laura, Bob, Alina, Alex, Gisela, Jessi, Franky i tot el personal d’Altafulla per compartir aquests dies plegats a la nostra High Leaf School on sobretot hem pogut shake the spirits de tots els nostres fantàstics teens i també, com no, nosaltres mateixos. Fins aviat.

Joey (is back)

DSCF0444
Team del 11 al 21 de juliol
IMG_1818
Team del 22 al 31 de juliol
Categories
General Vivències que tinc

Alguaire plena la Biblioteca

Ahir va fer un any que el programa amb el que crèiem i que tots dos presentàvem va acabar de forma inesperada i no compartida.
Ahir ens vam trobar en una escola on cadascú va realitzar un taller d’un dels seus projectes professionals.
Sempre endavant, creient en els teus principis.

Aquesta va ser l’entrada a Facebook que vaig escriure el dia després de trobar-nos amb la Maria del Olmo a l’escola Teresa Bergadà d’Alguaire. Un inici com aquell a primera hora del matí només ens podria portar una  molt bona jornada.

Vaig estar al llarg del matí amb els nens i nenes de quart de l’escola. A alguns els hi sonava el llibre i a alguns els venia totalment de nou. M’encanten aquestes situacions on uns i altres comparteixen una estona llunàtica! Com sempre dic, en aquests tallers no és necessari d’haver-lo llegit abans; els que així ho ha fet ja parteixen d’una idea base però els que no ho han fet ho descobreixen tot de nou i això, m’emociona.

Els alumnes es van mostrar en tot moment atents en saber com es va escriure i dibuixar aquest conte. Preguntaven, opinaven, reflexionaven però sobretot descobrien poc a poc ja fos amb imatges del conte que havien dibuixat els nens i nenes o música quin era l’univers de la Laura, la nena que volia ser la Lluna.

img_4482

Un cop més, després de cada sessió, un nou raconet de cada classe va quedar ocupat de tots els seus desitjos a la Lluna esperant que algun dia es fessin realitat.

I a la tarda, la presentació. Amb poc més d’una hora i trenta minuts la vam estar preparant amb alguns dels alumnes que havien fet els tallers al matí. Sis llegirien i vuit actuarien. Ens vam preparar una escena que sortia d’un fragment del lliure i va ser el primer cop que el paper de la Laura va ser interpretat per dos nens: tan la Laura escriptora que narra la història com la Laura que interactua amb els seus amics i amigues.

La presentació va anar molt bé. Molta gent va venir de diferents indrets d’Alguaire a interessar-se per aquesta història i veure com la Núria V., el Joel J., l’Alba B., la Raquel Ll., la Lluïsa T., i l’Ona Susana ens en llegien fragments i el Marc G., l’Alin N., el Miquel D., l’Oriol A., el Faust S., el Toni C., el Pol E. i l’Adrià D. es posaven en la pell dels protagonistes.

Gràcies també a la Sefa i el Miquel Nogueras per obrir-nos les portes de la biblioteca així com també a la Gemma Massana per convidar-me a venir i obsequiar-me amb un fantàstic lot de mel i melmelades casolanes boníssimes.

Que la Lluna us observi i us tingui cura.

 

Categories
General

Gràcies Castellserà!

El passat 27 d’abril vaig estar a Castellserà en una nova parada de la capsa de “La nena que volia ser la Lluna”. Al matí  amb els alumnes de quart de l’Escola El Terrall de Castellserà i amb alumnes de les escoles de Linyola i Penelles vam estar coneixent aquesta entranyable història, compartint les sensacions d’aquells que ja la coneixien i mostrant-se encuriosits aquells que encara no n’havien sentit a parlar.

El taller
El taller

M’agrada trobar-me grups així. Grups on uns coneixen el conte i d’altres que encara no l’han llegit. Els que el coneixen descobreixen noves lectures i relacionen fets descrits amb anècdotes que els hi explico del procès de creació. Els que no, s’introdueixen en un instant en un nou imaginari creat per infants i joves com ells. Uns i altres es mostren inmmersos en una història que els desperta emocions, sentiments i desitjos que jo mateix els convido a pensar mentre sona una música. I és que, com m’agrada fer en les escoles que visito, quan acabem la sessió creem un estenedor de desitjos que es queda permanent a la classe. Tots ells i elles escriuen els seus desitjos que tenen i els deixen en una petita targeta on hi ha una lluna dibuixada.

“A veure quina t’ha tocat’?”, “La meva és diferent, és així…”, es diuen quan els hi reparteixo.

Estenedor de desitjos
Estenedor de desitjos

I a la tarda  amb alumnes de l’escola El Terrall vam preparar la presentació del llibre que faríem al cap d’unes hores a la biblioteca. Vaig quedar admirat de com van treballar, amb quines ganes, quina il·lusió i quina entrega van tenir en assajar els textos que alguns d’ells llegirien o bé en assajar l’escena de teatre. M’agrada quan són ells i elles mateixos/es qui proposa,  qui decideix com es mou, com camina i com parla el personatge. I, en el cas dels lectors, quan escullen les lectures que faran.

Un cop més, gràcies als lectors Sergi F., Sara T. i Berta C; i com no als artistes que ens van fer la representació de teatre sobre un fragment del conte Clàudia B., Íngrid S., Alba A., Judit T., Júlia N., Júlia C., Alén al., Andreu F. i Lídia G.

A més, no puc deixar de donar les gràcies a les desenes de vilatans de Castellserà que vau adquirir  un exemplar del llibre i us vau interessar per aquest bonic projecte.

Desitjo que a tots vosaltres aquesta experiencia llunàtica us hagi deixat un bon record.

Presentació del llibre
Presentació del llibre

Programa d’actes

Categories
General

Presentació a Almacelles (La Manyana)

El diari “La Manyana” es va fer ressò de la presentació del llibre “La nena que volia ser la Lluna” al centre cultural d’Almacelles del passat 20 d’abril. Els nens i nenes participants són de l’Escola Antònia Simó i Arnó.

presentació almacelles 20 abril pub 29 abril

Categories
General

Presentació a Almacelles (Setmana Cultural Sant Jordi)

IMG_4181El passat 20 d’abril la capsa de “La nena que volia ser la Lluna” va arribar a les aules dels alumnes de quart de primària de  l’escola Antònia Simó i Arnó d’Almacelles. Al llarg del matí vam estar coneixent com es va escriure i dibuixar aquest conte, vam compartir curiositats i els/les alumnes van poder escriure els seus desitjos en unes targetes on hi havia la lluna dibuixada. Alguns coneixien la història i em comentaven què era allò que més els havia sorprès; altres es mostraven molt atents al que li passava a la Laura, la protagonista d’aquesta història.

Després de dinar, sis alumnes de cada classe de quart que tenien ganes de fer teatre o bé de llegir es van mostrar voluntàries per assajar i fer-ho al vespre al centre cultural d’Almacelles. Vam treballar molt a gust. En una hora i poc vam poder assajar una escena de l’adaptació teatral del conte i uns altres van poder llegir en veu alta fragments del conte. Ja ho teníem tot preparat per la presentació a la tarda dins dels actes de la setmana cultural d’Almacelles.

CartellVaig iniciar la presentació explicant com s’havia escrit i dibuixat aquest conte i tot seguit els/les alumnes de l’escola ens van oferir unes lectures del conte i el petit fragment de teatre que ens havíem preparat. Vam estar molt ben acompanyats per famílies i infants i membres de l’Ajuntament

Moltes gràcies Hamed, Íker, Chayma, Thioro, Roger i Bryan per les vostres lectures i Aya, Xènia, Nàdia, Núria, Laia, Mohammed, Àlex B. , Nico i Àlex V. per la representació de teatre, tot el vostre treball, la vostra predisposició. També a l’Ajuntament, l’escola, les famílies i els assistents a l’acte.

Desitjo que gaudiu amb aquesta entranyable història.

Fotos: Jordi Pascual

Categories
General

Comencen els tallers a les escoles

Divendres passat la capsa de “La nena que volia ser la Lluna” va començar el seu viatge per les escoles. Dins de la capsa s’hi amaga la llibreta verda on es va escriure el conte acompanyada d’altres petites capsetes amb materials que conviden als nens i nenes a endinsar-se i conèixer les emocions i quins són els seus desitjos.

L’experiència en el primer viatge de la capsa va ser emocionant.  Els alumnes de les tres escoles que vaig visitar (Escola de Menàrguens, Escola de La Ràpita i Escola Dos Rius de Camarasa) em van rebre amb el llibre entre mans amb la il·lusió que els expliqués com havia nascut el projecte. Vam estar una estona  conversant, compartint idees i reflexions al voltant del conte que tots i totes havien llegit fins que vam acabar coneixent quins eren els nostres desitjos penjant-los en un estenedor que vam deixar a l’escola.

Abans de marxar em van regalar un nou títol d’una nova història i els vaig animar a què fessin i provessin el mateix experiment: escriure una història amb tot l’alumnat de l’escola des de P3 fins a sisè de primària. Vam acordar que els títols dels nous contes seran:

Menàrguens: El gos volador

La Ràpida: La porta màgica: viatge en el temps

Camarasa: L’estiu a Camarasa

Moltes gràcies per obrir-me les portes de la vostra escola.

Tan debò la Lluna tingui cura dels vostres desitjos.