Se’m fa realment difícil resumir en unes línies una experiència tan gratificant com la que ha estat ser dins del projecte de “Club Banyetes. El Musical”. Ha estat un any ple de gravacions, assajos, matins i tardes d’esbossos d’escenes, coreografies que costaven d’aprendre i sincronitzacions amb la pantalla. Me n’enduc tants bons records! Segurament la millor experiència professional que he tingut fins a dia d’avui.

Des del dia en què vaig rebre la trucada anunciant-me que faríem un musical del Club Banyetes vaig entrar en un somni que poc a poc s’anava fent realitat: actuar al Teatre de la Llotja de Lleida fent aquest espectacle seria meravellós. Això va ser a finals de l’estiu de l’any passat i a finals d’any ja ens començàvem a reunir amb els actors i actrius, directora escènica, coreògrafa, animadors, músic, productor i escenògraf per començar a provar cap a on caminaria aquest gran projecte que començàvem a tenir entre mans. A finals d’any els actors/actrius ja anàvem a l’estudi a enregistrar les rèpliques virtuals que estarien en els personatges de la pantalla. Quina gran troballa! Fer un musical on els personatges reals (nosaltres) compartíem escena amb el món de l’animació. Què gran veure que el personatge que tu interpretaries també estaria en pantalla! I com ho faríem per interactuar amb tots els altres? Aquest esdevenia el gran repte.

A partir d’aquí van començar a venir assajos per iniciar-nos en coreografies, castings, conèixer el fantàstic equip de ballarins/es i la presentació al mes d’abril que faríem el musical per aquest Nadal. D’aquells dies encara recordo els primers assajos d’algunes de les escenes i el que costava aprendre’ls la primera coreografia. Això sí, de ganes i interès en posàvem molt. Quina suor…

Fins a l’estiu teníem escenes tancades amb moviments escènics i no va ser fins a l’stage del mes de setembre al teatre de la Llotja que vam acabar de definir tot l’espectacle. Matins i tardes tancats per treballar-ho tot. Una gran planificació de la Maria i la Marta feia que no ens oblidéssim de res del que havíem de treballar. I quina feina vam fer! Dia rere dia anavem definint més les escenes i les coreografies que era la part que se’ns feia als actors més complicada anaven perfilant-se. Vam acabar l’stage fent pases generals davant del productor per tenir una primera imatge de cap a on tirava l’espectacle.

Fins al mes de desembre quan ens vam “tancar” de nou a la Llotja per fer els darrers assajos ens anàvem trobant per fer “repassos” d’escenes i coreografies. Finalment va arribar l’acte promocional al concert de Nadal del Club. Allà hi vam oferir un mix amb algunes de les cançons que ballàvem i va ser una primera prova amb públic que va funcionar molt bé fins que va arribar el dia 18 quan vam pre-estrenar el musical per algunes escoles de Lleida.

Encara recordo les llàgrimes d’emoció que gairebé s’escapavem dels meus ulls segons abans de sortir al rebre l’energia que els més de 800 alumnes ens transmetien des del pati de butaques.

Aquella va ser la gran prova de foc davant de públic. I va funcionar! Ens va encantar la gran resposta càlida que ens van transmetre aquells infants. Aquesta alegria i aquesta il·lusió ens van donar les darreres forces per establir alguns canvis en el musical i estar preparats per la gran estrena del dia 26, St. Esteve, i posteriors funcions del 28 i 29, cinc en total.

I quins dies els de les funcions! Arribar tres hores abans, començar a escalfar amb tot l’equip, compartir esmorzars, dinars i fins i tot sopars! Aquelles hores abans de  cada funció eren clau:

estar junts, notar l’energia de tot el grup (la força del grup!), escalfar cos i veu, maquillar-nos, vestir-nos i, per últim, concentrar-nos i fer pinya per desitjar-nos una molt bona funció.

I crec que, sincerament, ho hem aconseguit. Hem aconseguit fer somriure i passar una molt bona estona a més de 4000 persones, molts d’elles nens i nenes amb unes cares d’il·lusió impressionat que després de cada funció ens transmetien .

Dels moments durant l’espectacle en recordo els savis consells de la Maria, les enormes ganes de sortir a escena, de ballar les coreos que no em tocàvem i aplaudir amb el públic quan ho feia des de darrera la pantalla, de col·lar algun gest o frase del vocabulari propi de l’equip…i de les notes de com havia anat cada pase.

Ahir va acabar “Club Banyetes. El Musical”, un gran projecte amb voluntat de continuar caminant endavant que m’ha ensenyat moltíssim d’un gran equip humà. Tot plegat és com si finalment m’adonés que tot això ha estat un somni que poc a poc en un any s’ha acabat fent realitat. Gràcies a tot l’equip: Maria, Marta, Anna, Júlia, Iona, David, Sandra, Maria, Carles, Xavi, Sandra, Iria, Mariona, Susana, Jordi, Marc, Josep M., Xavi, Sergio i Jesús i Pepe per confiar-hi. De cadascun de vosaltres me n’emporto tantes coses! Fins molt aviat que això tornarà a estar…pah estrená!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Previous post Tornada al poble
Next post DON DISTRUF

One thought on “Club Banyetes. El musical

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant entendrem que accepteu la nostra política de cookies.    Més informació
Privacidad