Ja fa dies que va rebre la proposta per participar-hi i, com no, va acceptar de seguida. De petit quan els veia passar sempre els dedicava un somriure d’orella a orella cridant-los pel seu nom el més fort que podia, en especial al rei Melcior. Qui li hauria dit que, de més gran, s’acabaria convertint en el seu rei preferit.
Queden poques hores per la Gran Cavalcada de SSMM els Reis Mags i ell es comença a preparar. El maquillatge, el vestuari i sobretot la il·lusió. La il·lusió de participar en aquella Cavalcada que de petit veia i que ara l’ha convertit en l’autèntic protagonista. Molts nens i nenes (i també adults) esperen ansiosos la seva arribada per dedicar-li els mateixos somriures que ell els dedicava de petit.
La Cavalcada és impecable: carrosses, llums, confetti, caramels i crits, molts crits. Des de dalt, reconeix alguna cara coneguda i algun que altre amor passat. Fins i tot li crida l’atenció un jove reporter que es mou d’entre el públic entrevistant als infants i a algun que altre participant de la gran desfilada. “Quina màgia es respira des d’aquí, es veu tot”, pensa. En acabar, li entreguen les claus que obren les portes de la ciutat per poder començar a repartir els regals per tota la mainada. Uns regals que, els que no han estat previsors, encara s’afanyen a la seva falda per demanar-li hores abans.
Un cop a casa, tot sol, es treu el vestit tot recordant aquelles llums i tota aquella gent que el veia passar amb tanta il·lusió. Gira el cap i mira el pessebre on es veu reflectit en el seu rei Melcior que segueix la llum de l’estel. Una llum que a ell l’acompanya i el guia fins a un nou demà. Bona nit de Reis.
