Categories
Vivències que tinc

Aprofitem el que queda

Aixo ja es va acabant i ho hem d'aprofitar!! El mes segur es que al final no em quedi a Dublin. De fet, vull tornar a Lleida i provar sort alla. Sino, a Barcelona i sino on sigui del pais. Ara ja em coneixo com funciona Irlandai si mai m'inspiro, que crec que no em costaria gaire, hi torno i busco feina.

Si una paraula ha de desciure la setmana passada es "curta". Ha passat tan rapid ! A mes tambe podriem dir que va ser intensa. Podriem dir que d'alguna manera la vam comencar en dimarts perque el dilluns no vam anar a classes ja que esavem a Galway. Dimarts ens am prendre el dia una mica mes de relax ja que estavem cansats pero en un dia ja estavem recuperats!

I vam tenir temsp per visitar uns jardins botanics de Dublin la mar de bonics! Mai havia vist tanta planta diferent junta! N'hi havia de totes les varietats i, com no, tambe vam aprofitar per continuar amb el book que ens estem fent. Sona a conya pero portem tantes fotos que sembla que fem un cataleg personalitzat e cadascu.

Al parc va passar una cosa curiosa. Com ja he dit anteriorment aqui gracies a la meua aparenca soc un mes. I va ser curios perque al parc hi havia un nen petites rosset que vam estar jugant amb ell tots i de repen no es volia desprendre de mi. La seua mare estava sorpresa perque m'havia agafat carinyo i jo, com no, tambe.

I dijous…el meu aniversari!! Quin gran dia! A la classe els vaig portar uns caramels que no van tenir gaire exit (ja dic que aqui son una mica raros) pero a l'hora de dinar la colleta em van regalar una bufanda de l'H&M que em sera molt util!! A mes va ser bo perque quan vaig arribar a casa, despres de visitar la fabrcia de la Guiness que tampoc n'hi ha per tan, em vaig trobar una targeteta a la taula de la cuina. La targeteta era de "happy Birthday" i hi havia dinerets per fer un beure. Quin detall!

I el cap de setmana de mercat de roba i menjar. Si, si, menjar. Menjar al carrer on te'l compres i te'l menges por ai. Nosaltres vam comprar tota una dievrsitat d'olives i ens les vam anar a menjar al St Stephens Park. I a la tarda de compres ja que necessito mes roba llarga perque aqui pega un fred que deunido! Al Zara nens vaig trobar talla, dos camistes i una sudadera. Si, si. 13 anys!

I respecte a les classes alguns canvis. Avui ha comencat molta gent perque es dilluns i dels veterans ja som pocs. Finalment se n'han anat uns adolescents suecs que ja em comencaven a cansar. Ara som tres catalans, una de Lleida (Pardinyes) que vulgues o no ja esta forca millor.

Ahir vam anar a un poblet, Malahide que tenia una platgeta i un parc molt xulos. Evidentment a la platjeta no t'hi podies banyar (de fet crec que ni a l'estiu ja que diuen que aquest anys els ha plogut cada dia) i al parc vam jugar com a nens petits a uns columpis que forca originals. Flash! Fotos tambe.

I fins aqui l'article. En breu mes novetats!

JORDI

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

Anem millorant

Tot i que la primera setmana va estar molt be, cada dia anem millorant. Evidentment tambe hi ha dies de tot, i no sempre un esta super alegre pero continuo dient que l’he encertada.

El cap de setmana va ser esplendid. Vam decidir d’anar a Galway i de pas a visitar els cliffs de Moher. Vam sortir despres de dinar diumenge amb un autocar i al cap de 3 hores i quart, si si 3h i 1/4, vam arribar. El primer que vam fer va ser anar a l’alberg a deixar les coses. Em va encantar. Era un alberg on hi havia una cuina a l’estil america on tothom es podia fer alla el menjar. A part l’ambient era super juvenil i s’hi estava molt a gust. Lo bo va ser quan vam decidir fer truites de patata. Primer, un grup de cuina, van comencar a batre ous i tallar patates pero diguem-ne que a l’hora de fer la truita no se’ls hi va quallar i va quedar un “huevo revuelto” mes remenat que ou. Total, que un d’ells em va ensenyar una paelleta mini i vam tenir la geinal idea de fer mini truites de patata individuals! Doncs aixi va ser! Em vaig dedicar a fer una truita individual per a cadascu i vam poder salvar una mica el sopar. Haurieu d’haver vist els cares dels altres ocupants de l’alberg…

Aquella mateixa nit vam anar a un pub tradicional irlandes. Hi havia una banda xulissima que tocaven musica en directe. Tocaven exits de la decada pasada i va estar molt be! Com no, no faltaven els irlandesos amb la seua Guiness negra. A mes vam  aprofitar per fer-nos fotos pel pub. si, si fotos. No se que ens passa, si es per la febre actual que hi ha per les cameres digitals o que pero a la minima ens estem fent fotos. De fet crec que ja en portem tantes a tants llocs i maneres diferents que podriem fer un book individual de cadascu.

I al mati seguent, de ruta en autocar. En realitat no deixava de ser una ruta al mes estil incerso pero va tenir el seu encant. Vam llogar un autocar que ens va dur per tota la costa oest d’Irlanda. El conductor era forca xerraire i ens ho explicava tot amb moltes ganes; que l’entenguessim era una altra historia. El millor moment del trajecte va ser quan vam arribar als tipics penya-segats de Moher. Es una zona on hi ha unes ventades impressionants. De fet gairebe no podiem ni parlar, caminar, ni respirar del vent que feia. Mai havia tingutn la sensacio d’estar a punt de volar pels aires d’un paissatge impressionant amb unes onades que xocaven a les roques fascinants.

I m’agradaria acabar el boc d’avui explicant una anecdota. Divendres passat vam sortir< altrament dit, vam coneixer la nit irlandesa. La valoracio que en faig es bastant positiva. I dic bastant perque hi va haver una cosa que no em va agradar. Tots nosalres voliem entrar a un pub i ens vam adonar que nomes entrava la gent de Dublin. Els altres, guiris (nosaltres), ens feien entrar per una altra porta i pagar la magnifica quantitat de 13€. Total, que no voliem. I el que vaig fer va ser una prova. Vaig voler entrar per la porta dels irlandesos i, sorprenentmetn o no tan, em va deixar passar perque creien que era un mes! Que fort! Pero clar jo estava a dins i tots a fora. vaig sorir a buscar un per una ls companys i no va funcionar. Jo entrava, i de fet una altra que tambe sembla d’aqui entravem, i els altres es quedaven al carrer.

 Fins aqui el meu diari de viatge. Diguem-li aixi. Records a tots i esteu convidats/des a deixar comentaris!

JORDI

Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

Setmana a la irlandesa

Doncs ja hi som. A Dublin, capital d'Irlanda. Una ciutat que el clima diguem no es el mes bo que te, pero li salven moltes altres coses com les que us estic a punt d'explicar.

La primera resposta es clara> estic be i m'hi trobo com a casa. Si, si, com a casa, No se si es perque aqui la gent per lo general es fisicmanet com jo o que pero m'hi trobo molt be. Rapid van passar els dos primers dies d'adaptacio. A la familia hi estic molt be. Realment a casa hi soc poc, o be perque nomes hi he d'anar a sopar i dormir o be perque estic tot el dia pels llocs. Estic vivint amb una familia que esta composada er mare, pare i dos filles de 14 i 16 anys cadascuna. A mes, hi ha un noi sudcorea que viu aqui perque estudia a un cole de la barriada on visc. Si, es estrany aquest fet. Aquest noi ve a Dublin per tot l'any a estudiar al cole.

Pel que fa a l'escola tambe molt be. Tinc dos professors que realment m'agraden molt, el Gerry i la Susan. Ens peguen canya i aixo m'agrada. Estic al nivell de despres de l'intermig i ho agraeixo. Fem classes molt de parlar, pronunciar, etc.

I una altra cosa que val la pena de comentar es amb la gent que estic. Com no, i per molt pesar que em fes els primers dies, a l'escola hi ha moltissims espanyols. I dic pesar perque com a mes n'hi ha, menys parles angles. Tot i aixo la part positiva es que aixi parlo castella que tambe m'anira be. A nes tenim unes converses sobre el "tema catala" molt interessants…

Amb elsl em fet una colleta motl guay i anem fent activitats cada dia. Avui, per exemple, hem anat al Phoenix Park a dinar (digue/li dinar, digue-li sandwich, perque aqui la gent no menja) i em llogat unes bicis amb les que ens hem passejat. Ha estat molt divertit. Aquest parc es el mes gran d'Europa!

Doncs be, fins aqui el primer missatge des d'Irlanda. Continuare informant i donant mes detalls. Ens veiem!

 JORDI

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

Desamor literari

Ara fa un mes vaig rebre una trucada. I una trucada que em va sorprendre molt perquè són d'aquelles que no t'esperes en absolut.

Estava a punt de dirigir-me al teatre l'Amistat de Mollerussa quan el telèfon va sonar. Era una trucada que em proposava de ser el jurat dels 15ens premis literàris de Cartes de Desamor de Lleida. La meua primera reacció va ser: jo? jo he de ser jurat? però sinó en tinc ni idea… Doncs bé al final vaig acceptar. Em van explicar que m'havia de llegir 84 cartes de desamor i escollir la millor en català i castellà. Caram, tant desamor al final m'agafarà una depressió!, vaig pensar.

 —-

Ja ha passat un mes des de la trucada. Ahir a la nit ens vam reunir el jurat i vam decidir els guanyadors. Després de lletres i lletres, unes de bones, les altres no tant, vaig poder decidir quines valien la pena de ser premiades. No va costar gaire que els membres del jurat ens poséssim d'acord i la reunió-sopar va acabar amb la feina feta.

I com no, de tot n'aprens quatre coses. De les cartes? Primer de tot que jo no sé si podria fer-ho; segon: la gent, en general, escriu molt bé; tercer: és molt enriquidor fer de jurat d'un concurs literari, i quart, i no menys important, si el que escriu la gent són històries personals, estem fatal.

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

Sant Jordi (modèstia a part)

M'agrada aquest dia. Surt al carrer i es respira ambient de roses i llibres. Fins i tot pots arribar a sentir aquest flaire quan els floristers i estudiants (sento si em deixo algun col·lectiu) et venen a oferir una bonica rosa. És més, fins i tot la pots escollir perquè sigui la  més bonica.

Vas passejant, poc a poc i atent, aturant-te a les paradetes de llibres on hi pots fer un cop d'ull a veure si n'hi ha algún que et crida més l'atenció i provoca que te'l compris. De ben segur passaran dies i dies abans te'l llegeixis però una cosa queda clara, el llibre ha estat comprat el dia de la diada.

Arribes a casa amb bosses de llibres i amb el record de les roses que has regalat. Ara, entre les teues quatre parets és moment de treure aquests llibres i començar-los a fer una ullada.

I finalment acaba aquest dia. Un dia on el mòbil ha anat sonant entre tons de missatge i trucades de felicitacions. Que bonic és rebre-les de la gent que més t'estimes. 

 

 font del poema: www.gencat.cat

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

La Mostra

Què me'n duc o he après de la Mostra:

– que a les pel·lícules llatinoamericanes es beu molt de mate

– que el públic infantil és el més agraït

– que la línea entre el bon i el mal humor d'un director de cine pot ser molt prima

– que algú que és algú s'ho té cregut

– que algú que és algú és una bellíssima persona  

– fotografies  amb alguns dels participants

– els 100Km marxa pels carrers de Lleida

– estones de micròfon compartides amb escolars de Lleida i la meua partner

– converses amb M. Sampietro, L. Sbaraglia, A. Gil, C.G. Cuervo, J. Figueres, i una quantitat de directors, guionistes i productors on  2 minuts m'han servit per  aprendre moltes coses d'ells/elles

– comptar votacions

– haver vist pel·lícules meravelloses com A través de tus ojos de Rodrigo Furth. 

– anar de gala

– alguna targeta

– i que a les festes és on es fan contactes 

[@more@]

Categories
Vivències que tinc

Concurs sense premi

Avui he guanyat. I he guanyat un concurs, però que no tenia premi. Fa unes setmanes el Manel Fuentes va venir amb el seu equip a Lleida a fer el "Problemes Domèstcs".  Al final del programa es feia un concurs buscant el millor estudiant de comunicació de Catalunya.

Vaig participar i em vaig col·locar en la primera posició amb set respostes encertades, modèstia a part. Si després de recórrer les altres universitats catalanes ningú ho superava seria el guanyador però no tindria cap premi.

Doncs bé, avui ja han acabat la gira Honoris Causa i he guanyat el concurs! Quina emoció, la primera cosa que guanyo i no tinc premi…ve, si ho paro a pensar, el premi ja està en haver parlat per telèfon en directe amb el Fuentes. 

 

[@more@]

Categories
M'ha cridat l'atenció Vivències que tinc

Primer Shooting

Diuen que a la vida es tenen experiències memorables. Tots/es podem recordar aquelles que més ens han marcat. I el que estic a punt d'escriure és una d'aquestes.

Aquest dissabte vaig poder actuar en un anunci. Tot era genial. Et venen a buscar  a un punt de trobada i et porten al lloc de gravació. Un cop ets allà es respiren nervis a l'ambient. Com no, anem malament de temps i s'ha d'anar per feina. Abans que comenci la gravació, i mentre els tècnics van preparant tot l'arsenal de maquinari, nosaltres ens hem de vestir, pentinar i maquillar. Un cop llestos no està tot. Hem d'esperar el vist-i-plau de l'agència i el client. Tinc la sort d'agradar-los a la primera però els meus companys hauran de fer uns petits canvis de vestuari.

Quan estem llestos ens expliquen com anirà l'escena de l'spot i què és el què hem de fer. No estic nerviós; respiro tanta energia en l'ambient que no m'hi fan posar.

Comença la gravació de les primeres preses i després de diversos intents i una parada per dinar entremig tenim la presa definitiva. Això si,  ningú té la certesa de si aquesta serà la que definitivament sortirà a l'spot. Ens han gravat de tots els angles  i hi han diverses possibilitats.

Hem desvesteixo i marxem amb els altres actors amb el cotxe que ens han portat. Deixem enrere un total de nou hores de gravació. Les meues primeres.

[@more@]