Què me'n duc o he après de la Mostra:

– que a les pel·lícules llatinoamericanes es beu molt de mate

– que el públic infantil és el més agraït

– que la línea entre el bon i el mal humor d'un director de cine pot ser molt prima

– que algú que és algú s'ho té cregut

– que algú que és algú és una bellíssima persona  

– fotografies  amb alguns dels participants

– els 100Km marxa pels carrers de Lleida

– estones de micròfon compartides amb escolars de Lleida i la meua partner

– converses amb M. Sampietro, L. Sbaraglia, A. Gil, C.G. Cuervo, J. Figueres, i una quantitat de directors, guionistes i productors on  2 minuts m'han servit per  aprendre moltes coses d'ells/elles

– comptar votacions

– haver vist pel·lícules meravelloses com A través de tus ojos de Rodrigo Furth. 

– anar de gala

– alguna targeta

– i que a les festes és on es fan contactes 

[@more@]
Previous post Mòbil
Next post Sant Jordi (modèstia a part)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant entendrem que accepteu la nostra política de cookies.    Més informació
Privacidad