Ara fa un mes vaig rebre una trucada. I una trucada que em va sorprendre molt perquè són d'aquelles que no t'esperes en absolut.

Estava a punt de dirigir-me al teatre l'Amistat de Mollerussa quan el telèfon va sonar. Era una trucada que em proposava de ser el jurat dels 15ens premis literàris de Cartes de Desamor de Lleida. La meua primera reacció va ser: jo? jo he de ser jurat? però sinó en tinc ni idea… Doncs bé al final vaig acceptar. Em van explicar que m'havia de llegir 84 cartes de desamor i escollir la millor en català i castellà. Caram, tant desamor al final m'agafarà una depressió!, vaig pensar.

 —-

Ja ha passat un mes des de la trucada. Ahir a la nit ens vam reunir el jurat i vam decidir els guanyadors. Després de lletres i lletres, unes de bones, les altres no tant, vaig poder decidir quines valien la pena de ser premiades. No va costar gaire que els membres del jurat ens poséssim d'acord i la reunió-sopar va acabar amb la feina feta.

I com no, de tot n'aprens quatre coses. De les cartes? Primer de tot que jo no sé si podria fer-ho; segon: la gent, en general, escriu molt bé; tercer: és molt enriquidor fer de jurat d'un concurs literari, i quart, i no menys important, si el que escriu la gent són històries personals, estem fatal.