Abans, marxaves de colònies amb la il·lusió de passar uns dies fora de casa sense  res que t'estorvés. Gairebé amb una llanterna, un parell de  kets, una cantimplora, i unes quantes mudes passàvem uns dies d'allò més bé.

Ara, és diferent. Els nens marxen de colònies amb el reproductor mp3, el telèfon mòbil, les cònsoles i els seus video-jocs.

Abans, erem innocents i els monitors ens podien prendre el pèl per on volguessin.

Ara, també és diferent. Els monitors són els que han d'anar en compte vigilant que el pèl no els hi prenguin a ells.

Abans,  els nens teníem la capacitat de saber què és la muntanya, què hi ha, què si pot fer o què s'hi pot trobar. 

Ara, alguns nens et pregunten enmig d'una muntanya si hi ha el lavabo a prop o si podran trobar botigues.

 

Aquest escrit només vol ser una lloança a l'època que a molts ens ha tocat viure. Evidentment no tots els nens/es d'ara són iguals però aquests són alguns exemples que m'he trobat aquestes setmanes que he estat de colònies. 

[@more@]