L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de visitar el 2n saló de la xocolata. Abans d’anar-hi us he de confessar que tenia moltes ganes de provar tot tipus de xocolata però el que no em va agradar gens va ser l’avarícia amb la que anava la gent.

Vaig arribar a tenir i passar vergonya aliena quan apropava la meua mà per agafar una petita peça de xocolata. El públic semblava tota una colla d’afamats que només volien menjar i menjar xocolata. Recordo el moment en què un pastisser va oferir de provar unes petites galetes de xocolata que havia fet i de repèn una "avalancha" de gent se li va tirar a sobre. Jo em vaig quedar amb el petit gest d’estirar la mà però de seguit em vaig fer enrere per això de la vergonya que comentava.

Això sí, l’acció que va colmar l’avarícia va ser quan una senyora d’edat avançada de repèn va aixecar l’urna que cobria una exposició de productes de Lacassa i s’ho va voler posar tot al bolso i fins i tot es va endur el gerro ja que a dintre tanbé tenia xocolatines! Quina vergonya!

[@more@]

Previous post Primeres línies
Next post He guanyat un Ondas

One thought on “Dolça avarícia

  1. És que quan hi ha fires, exposicions o tastets gratuïs la gent s´hi tira en manada, possiblement niels hi vingués de gust menjar xocolata, però la cosa és que és gratuït, ho he vist fins hi tot amb enganxines, de pura propaganda, com una munió de gent s´ha avalançat sobre la promotora de la marca de tabac a aconseguir la seva enganxina!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant entendrem que accepteu la nostra política de cookies.    Més informació
Privacidad