Doncs ja m’he decidit. Feia dies que estava pensant en crear un blog personal. Em passava pel cap la idea de compartir amb les meues amistats vivències que tinc i que sovint penso que no me les he de reservar només per a mi. De fet, no és el primer blog que tinc (ja en tinc un del programa de ràdio) però em picava la curiositat d’explicar als altres coses que em passen.

M’agradaria començar el blog parlant de la gent desafavorida. Sí, de ben segur ara estareu pensant "el Jordi s’ha tornat filòsof!" però al que em vull referir és a dos persones en particular que el passat diumenge em van sorprendre mentre demanàven a les portes de la Sagrada Família de Barcelona. Estavem amb la família a la guixeta i montant un grup de vint persones quan de sobte, una dona que demanava diners ens va dir que havíem de canviar de guixeta ja que a la que estàvem els grups no els acceptàven. "Quantes hores deu passar aquesta senyora, amb tots els respectes, per ser capaç de guiar als propis turistes d’on han d’anar a comprar les seues entrades", em vaig preguntar.

A part, quan ja sortíem de la Sagrada Família, vaig veure una noia jove que feia d’estàtua, d’aquelles típiques de les Rambles. Doncs em va sorprendre el fet que mentre es preparava amb el maquillatge i el vestuari, guiés a una senyora a l’entrada ja que creia que s’havia d’entrar per la sortida. Una altra mostra de com és realment la gent i com ens la imaginem. El fet que la gent que acostuma a demanar a llocs com aquest esdevingui "personal" no em deixava de sorpendre.

Doncs fins aquí les meues primeres línies. Com veureu poc a poc hi aniré afegint més vivències que tinc. Unes vivències que són les que donen títol al meu bloc.