Surto de casa amb una motxilla no gaire carregada: un buff, una armilla de borreguet i una barretina per tapar-me bé. Ja fa uns dies que havia decidit que a la Cavalcada dels Reis d’aquest any aniria ben abrigat ja que a la de l’any passat vaig passar fred i prometia ser llargueta. Aquest any, de pastoret.

Un cop arribo davant l’estació de trens començo a veure les primeres cares d’impaciència de molts nens i nenes que han arribat, potser una mica d’hora, per tal de veure com arriben sa Majestats els Reis Mags d’Orient. Avui, però, la nostra funció és clara. Estarem a la carrossa de l’arbre amb la Romina, la Toxina, els Eskatas i el Banyetes per poder compartir la il·lusió que venen els Reis amb els centenars i centenars de nens i nenes que els han vingut a rebre pels carrers de Lleida.

Minuts abans que els tres Reis facin els seus discursos després d’haver arribat (aquest any en avioneta a Alguaire) faig quatre fotografies d’algunes de les carrosses i personatges fantàstics (fades, follets…) o no tan fantàstics (com els carboners o els dimonis) ja que durant la cavalcada serà impossible. O no?, penso. Potser el que podria prendre algunes fotos i vídeos durant la Cavalcada per tenir un bon record d’aquest bonic trajecte. Aquesta era la idea però el resultat final no va ser de gaire bona qualitat.

I així és quan un cop vestits tots, fetes algunes fotografies sobre la carrossa amb el fons de l’arbre i amb els focos i la música engegada s’inicia la Cavalcada amb totes les carrosses i comencem a obrir els paquets amb el bon grapat de caramels que de ben segur tirarem.

Com era d’esperar, els carrers estan de gom a gom. Nosaltres, anem darrera el tercer Rei, els nens i nenes ja els han vist passar tots; sembla ser que aquest any també han arribat tots tres! Durant dues hores són molts els infants i adults que encara tenen forces i ànims i ens demanen caramels,  ens criden, ens saluden, en definitiva, que ens transmeten amb la mirada o bé ens ho diuen amb el filet de veu que encara els queda després d’haver cridat a tort i a dret,  la il·lusió que els fa aquesta vigília del dia de Reis.

Previous post Anunci Parc sobre les vies
Next post Les emocions del s.XXI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu navegant entendrem que accepteu la nostra política de cookies.    Més informació
Privacidad