Categories
Pensaments i il·lusions

Pati d’escola

L’àvia té en braços la seva néta que resta embaladida mirant el pati de l’escola des del carrer. La nena de dos anys observa com és aquell nou espai  i s’imagina tot el que hi farà l’any vinent.

Sorral, gronxadors, cubells, rasclets i pales es permeten un descans

fins la propera arribada dels infants. L’àvia gira els ulls i veu com la seva néta amb uns ulls com a taronges comença a entrar en un imaginari del qual no en sortirà fins que l’àvia li comenti de marxar. Prefereix esperar.

Mentrestant, des de l’altra porta de l’escola, uns nens de sisè de primaria abandonen el pati de l’escola on durant nou anys hi han passat grans estones amb els seus companys/es. Recorden els partits, els intercanvis de cromos, les malifetes, els jocs, les picabaralles que algun problema els van portar…Aquell pati d’escola que els ha ajudat a créixer i a fer-se grans ja està preparat per rebre nous infants.

Al cap d’una estona, la nena demana a l’àvia de marxar i totes dues van camí a casa mentre els nens de sisè abandonen el pati per última vegada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *