Categories
Vivències que tinc

Taller de teatre social a Aina

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de participar a la trobada de monitors i monitores de la FEMN (Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria) a Aina, Canillo (Andorra). Han estat dos dies de retrobada amb companys de formació dels cursos de monitors/es i directors/es als quals havia donat sessions i on he tingut també l’oportunitat de compartir experiències amb d’altres centres d’Esplai del territori Urgell. El Felip, La Maria i l’Andrea de colònies Guàrdia Lada també hi han estat representant el nostre grup.

Setmanes abans se’m va oferir l’oportunitat de fer un taller amb un grup de monis participants de la trobada per al diumenge al matí. Vaig optar per fer una sessió de teatre social (teatre de l’oprimit/da). Les experiències passades amb joves em van animar a provar-ho amb monis en actiu en diferents esplais amb diferents realitats socials a nivell de nens, nenes i famílies.

Cada cop crec més en aquesta eina de transformació social: fer arribar el teatre i les tècniques de dramatització per tal de modificar, si pot ser un poc, allò que no ens acaba d’agradar de la nostra societat. Tenia ganes de difondre-la als qui s’havien interessat pel taller i que en les tres hores que durava agafessin una idea d’aquesta poderosa eina de transformació social i animar-los a utilitzar-la en els seus centres.

Va ser fantàstic. Primer vaig dedicar la sessió a una petita introducció al teatre social, més concretament al teatre dels oprimits i les oprimides iniciat per Augusto Boal al Brasil el 1971. Un cop feta la introduccio vam fer uns exercicis d’escalfament d’escolta i entesa de grup per després acabar iniciant-nos en la conscienciació dels oprimits i les oprimides amb la hipnosi colombiana. Amb tota aquesta base feta vam poder treballar una mica amb tècniques de teatre imatge. Com seria una imatge d’educació? I de família? I de lleure? Vam crear les nostres propostes i compartíem les diferents lectures que hi trobàvem.

Per acabar, cada grup d’Esplai va poder crear una petita peça de teatre fòrum a partir d’una situació d’opressió que hagués tingut lloc i haguessin experimentat. Van sortir tres propostes molt interessants: deixar a banda un nen per part d’un grupet atès que menjava diferent; un cas de desautorització des d’Intendència a l’equip de monitors/es amb preferència a alguns infants i un cas de bullying per tenir al·lèrgia al colorant. Vam poder iniciar un interessant totes tres propostes. Llàstima que sempre ens falta més temps per debatre i compartir propostes i diferents visions.

Celebro que, com alguns vau comentar en acabar, hagueu trobat útil aquesta eina i la pugueu utilitzar en els vostres centres.

Gràcies per compartir el mati amb tant d’interès i creure en un món millor. Aquesta eina qui sap si pot fer una primera passa.

Categories
Vivències que tinc

Ple d’emocions

Un any més han acabat les colònies i una setmana més tard encara em venen records; uns records plens d’emocions.

La nostra estimada canalla que hem vist crèixer des de fa anys, les han estat esperant un any, just des del dia que van acabar les anteriors. Un cop més arriben amb les motxilles plenes d’il·lusió i energia per uns deu dies que es presenten plens de rialles i bons moments. Aquest any, a més, la meitat dels nens i nenes arriben per primer cop i s’incorporen en aquesta petita gran família que som a la Guàrdia Lada. Nous i veterans es troben.

Els monis també repetim. Continuem i ressistim els més veterans (des de 1995 en el meu cas quan hi venia de nen) i també aquells i aquelles que poc a poc s’han incorporat a l’equip per intentar que Colònies segueixin, no es perdin i assegurin i vetllin per un bon relleu.

I com cada any, em quedo amb pinzellades de records plens d’emocions:

  • el repte de tenir un grup amb rècord d’infants a la Guàrdia Lada
  • que la gran majoria siguin nous/noves
  • (i que dos d’aquests siguin, per fi, el cosí i la fillola)
  • que els nous/noves s’emocionin com el primer dia d’aquells que ja són veterans
  • que els veterans es continuin emocionant como si fossin les primeres colònies
  • unes colònies que ens regalen cada dia nous horaris
  • uns horaris que ens porten experiències del que farem i ens endurem a la motxilla
  • la motxilla que s’endurà el Magí amb l’àlbum que li hem preparat del Projecte Nepal
  • el Projecte Nepal amb el que dia a dia hem pensat i hem treballat per establir aquest bonic enllaç Guàrdia Lada-Nepal
  • pensar en què els infants del Nepal ens escoltin i rebin amb la mateixa il·lusió i ganes de lleure que els hem enviat des de la Guàrdia Lada
  • la importància de l’aquí i ara en activitats per endinsar-nos en nosaltres mateixos a travès, aquest cop, de La nena que volia ser la Lluna i la seva cançó Parlo a la Lluna
  • la Lluna plena que ens va acompanyar en la lectura d’aquest conte al voltant de la seva llum
  • la llum que ens regalen els estels cada nit
  • la cançó, Himne de colònies que aquest any ens convidava a estar plens d’emocions
  • plens d’emocions vives pels qui és el seu darrer any,
  • plens d’emocions vives que ens desperten els qui  ja van acabar i ens venen a visitar
  • llàgrimes d’emoció que s’escapen al veure l’abraçada que li fan les teus cosins als seus pares i àvies
  • emocions d’alegria, tristesa, por, fàstic i, fins i tot, ira al veure que un cop més, les colònies han acabat

Nens, nenes, mossèn, monis, personal  la casa i famílies: un plaer haver estat aquests deu dies al vostre costat.

Fins aviat,

Jordi

Categories
Vivències que tinc

15 anys a colònies

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=OQ7R03Ip–I[/youtube]

Un any més hem acabat les nostres estimades colònies. Unes colònies on hi estic des que tenia 12 anys  i que ja no he deixat des de llavors. A la Guàrdia hi he estat de nen, de pre-monitor, de monitor i ara de director. Són molts els anys que hi porto i any rere any més les experiències positives que en trec.

Sempre penso que compatir deu dies amb nens i nenes en un entorn com és el del lleure és molt gratificant. Quan s’acaben, enrere queden les estones de jocs, gyn canes on estàs estona esperant  a què vinguin els grups de nens i nenes, les  excursions que cada cop et coneixes més com el palmell de la mà, les estones de cançons i danses (cada cop més esbojarrades), el dormir poc i malament, el seguir un horari que en principi cada dia és el mateix però no saps com ni per què cada dia és tan diferent!

En definitiva, enrere queda passar uns dies dins del que en diem l’entorn del lleure. Un entorn màgic que t’ensenya tantes coses!

Quan arribo a casa penso en aquests dies, el que hi hem fet, el que no hi hem fet i les estones compartides amb tot el grup. Hi penso sovint, sí, i el que menys interessant trobo és el fet que no recordo si una activitat va funcionar més o menys (d’això ja en parlarem a les valoracions que farem amb els monitors) sinó els moments màgics compartits entre tot el grup de monitors i infants. Uns monitors que any rere any ens anem fent més i més grans amb experìencia i uns infants a qui el fet d’acompanyar-los durant deu dies també els fa ser més grans.

Anar de colònies i recordar tot això m’omple; m’omple tan que m’és difícil de deixar-ho. No sé si hi estaré molts anys més (qui sap!) però el que sí sé és que els hi estigui els vull aprofitar al màxim, fent crèixer les colònies amb el grup de monitors i monitores que m’acompanya i ara amb el quarantè aniversari al girar la cantonada.

Llarga vida al lleure, llarga vida a les colònies!

Categories
Vivències que tinc

Resum estiuenc

En fi, si, és cert, fa temps que no escric en el bloc; i també en sóc conscient que si començo a posar excuses d’aquelles que no he tingut temps tampoc són creïbles ja que sempre he cregut que sempre és té temps pel que es vol. El que passa es que he pensat que com que aquest estiu ha estat un matxembrat de diverses coses, experiències, sensacions i tot allò que sempre dic, m’he esperat a que passés i fer un post comentant-ho tot de cop.

Total, comencem l’aventura estiuenca amb els meus estimats summer-camps. Aquest estiu n’he tornat a fer tres i realment han estat bé, he tingut nens i nenes majos i he conegut monitores i monitors amb els que vull continuar el contacte forever and ever. I ho dic en anglès ja que queda més summercampero. L’ambient summer-camp ha estat diferent en els tres que he fet: Olot, Girona i Coma-Ruga. D’Olot hem quedo amb la familiaritat que hi va haver amb el grup nens-monitors; de Girona amb les activitats culturals  i de lleure que hi vam poder fer i de Coma-Ruga amb la coordinació total que vam tenir entre nosaltres. Com no, experiència repetible. 

Després passaríem a parlar de la setmana anglesa a Madrid. I direu, encara no en tenies prou d’anglès que te’n vas anar a Madrid? Doncs no. Gràcies a una beca ministerial (que sona a més important) vaig gaudir d’un curs intensiu de 40h setmanals (8 diàries) d’anglès intensiu a Madrid. realment en aquella setmana vaig aprendre més an`glès que un any fent-ne a una escola o un mes a l’estranger. Dinàmica: classes de presentacions-drama, gramàtica i vocabulari. Dit així sona a pesat, a la pràctica un aprenentatge la mar de dinàmic i familiar: cinc per classe. Per cert, I miss you!

I com no, parlar de les colònies de la Guàrdia i, enguany, extensió a al Tatxero amb grans. Aix…les colònies…és que per molt que me’n volgués separar no podria! Em donen tan! Tenim un grupet de monitors, nens i nenes tan familiar i proper que fan d’aquestes colònies màgiques. són deu dies (enguany 14, si ajuntem les de grans) inolvidables al llag de l’any. Són nens i nenes que hem vist créixer i ens han vist créixer i madurar les colònies. I per tots aquelles que arriben i s’uneixen a nosaltres. Quins dies tan especials!

 

 

Categories
Vivències que tinc

El curset de les dos tandes

Tinc ganes d’escriure sensacions. Sensacions d’aquells dies viscuts en la casa de colònies a Salgar on vam aprendre a ser directors de lleure. Van ser dies viscuts amb una gent especial que comparteix amb tu una afició molt bonica: el lleure. Durant aquests dies he après a ser director, sí, però el que més he après és a coneixer-me més  i saber que al voltant nostre estem rodejats de persones que et poden transmetre opinions i sensacions  sobre tu que mai hauries pensat. Tots vosaltres m’heu dit coses que realment m’han marcat.

De cadascú/una de vosaltres només dir que me n’enduc un petit bocí d’aprenentatge. Realment m’ho he passat en gran aquests dies, tant en les estones de reflexió, opinió i  de lleure. Han estat uns dies molt profitosos que m’han ajudat també a conèixer persones força especials. Espero que la nostra amistat no acabi aquí i podem mantenir el contacte.

Una abraçada a tots i totes.

Categories
M'ha cridat l'atenció

Colònies d’ahir i d’avui

Abans, marxaves de colònies amb la il·lusió de passar uns dies fora de casa sense  res que t'estorvés. Gairebé amb una llanterna, un parell de  kets, una cantimplora, i unes quantes mudes passàvem uns dies d'allò més bé.

Ara, és diferent. Els nens marxen de colònies amb el reproductor mp3, el telèfon mòbil, les cònsoles i els seus video-jocs.

Abans, erem innocents i els monitors ens podien prendre el pèl per on volguessin.

Ara, també és diferent. Els monitors són els que han d'anar en compte vigilant que el pèl no els hi prenguin a ells.

Abans,  els nens teníem la capacitat de saber què és la muntanya, què hi ha, què si pot fer o què s'hi pot trobar. 

Ara, alguns nens et pregunten enmig d'una muntanya si hi ha el lavabo a prop o si podran trobar botigues.

 

Aquest escrit només vol ser una lloança a l'època que a molts ens ha tocat viure. Evidentment no tots els nens/es d'ara són iguals però aquests són alguns exemples que m'he trobat aquestes setmanes que he estat de colònies. 

[@more@]