Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de participar a la trobada de monitors i monitores de la FEMN (Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria) a Aina, Canillo (Andorra). Han estat dos dies de retrobada amb companys de formació dels cursos de monitors/es i directors/es als quals havia donat sessions i on he tingut també l’oportunitat de compartir experiències amb d’altres centres d’Esplai del territori Urgell. El Felip, La Maria i l’Andrea de colònies Guàrdia Lada també hi han estat representant el nostre grup.
Setmanes abans se’m va oferir l’oportunitat de fer un taller amb un grup de monis participants de la trobada per al diumenge al matí. Vaig optar per fer una sessió de teatre social (teatre de l’oprimit/da). Les experiències passades amb joves em van animar a provar-ho amb monis en actiu en diferents esplais amb diferents realitats socials a nivell de nens, nenes i famílies.
Cada cop crec més en aquesta eina de transformació social: fer arribar el teatre i les tècniques de dramatització per tal de modificar, si pot ser un poc, allò que no ens acaba d’agradar de la nostra societat. Tenia ganes de difondre-la als qui s’havien interessat pel taller i que en les tres hores que durava agafessin una idea d’aquesta poderosa eina de transformació social i animar-los a utilitzar-la en els seus centres.
Va ser fantàstic. Primer vaig dedicar la sessió a una petita introducció al teatre social, més concretament al teatre dels oprimits i les oprimides iniciat per Augusto Boal al Brasil el 1971. Un cop feta la introduccio vam fer uns exercicis d’escalfament d’escolta i entesa de grup per després acabar iniciant-nos en la conscienciació dels oprimits i les oprimides amb la hipnosi colombiana. Amb tota aquesta base feta vam poder treballar una mica amb tècniques de teatre imatge. Com seria una imatge d’educació? I de família? I de lleure? Vam crear les nostres propostes i compartíem les diferents lectures que hi trobàvem.
Per acabar, cada grup d’Esplai va poder crear una petita peça de teatre fòrum a partir d’una situació d’opressió que hagués tingut lloc i haguessin experimentat. Van sortir tres propostes molt interessants: deixar a banda un nen per part d’un grupet atès que menjava diferent; un cas de desautorització des d’Intendència a l’equip de monitors/es amb preferència a alguns infants i un cas de bullying per tenir al·lèrgia al colorant. Vam poder iniciar un interessant totes tres propostes. Llàstima que sempre ens falta més temps per debatre i compartir propostes i diferents visions.
Celebro que, com alguns vau comentar en acabar, hagueu trobat útil aquesta eina i la pugueu utilitzar en els vostres centres.
Gràcies per compartir el mati amb tant d’interès i creure en un món millor. Aquesta eina qui sap si pot fer una primera passa.
