Ple d’emocions

Un any més han acabat les colònies i una setmana més tard encara em venen records; uns records plens d’emocions.

La nostra estimada canalla que hem vist crèixer des de fa anys, les han estat esperant un any, just des del dia que van acabar les anteriors. Un cop més arriben amb les motxilles plenes d’il·lusió i energia per uns deu dies que es presenten plens de rialles i bons moments. Aquest any, a més, la meitat dels nens i nenes arriben per primer cop i s’incorporen en aquesta petita gran família que som a la Guàrdia Lada. Nous i veterans es troben.

Els monis també repetim. Continuem i ressistim els més veterans (des de 1995 en el meu cas quan hi venia de nen) i també aquells i aquelles que poc a poc s’han incorporat a l’equip per intentar que Colònies segueixin, no es perdin i assegurin i vetllin per un bon relleu.

I com cada any, em quedo amb pinzellades de records plens d’emocions:

  • el repte de tenir un grup amb rècord d’infants a la Guàrdia Lada
  • que la gran majoria siguin nous/noves
  • (i que dos d’aquests siguin, per fi, el cosí i la fillola)
  • que els nous/noves s’emocionin com el primer dia d’aquells que ja són veterans
  • que els veterans es continuin emocionant como si fossin les primeres colònies
  • unes colònies que ens regalen cada dia nous horaris
  • uns horaris que ens porten experiències del que farem i ens endurem a la motxilla
  • la motxilla que s’endurà el Magí amb l’àlbum que li hem preparat del Projecte Nepal
  • el Projecte Nepal amb el que dia a dia hem pensat i hem treballat per establir aquest bonic enllaç Guàrdia Lada-Nepal
  • pensar en què els infants del Nepal ens escoltin i rebin amb la mateixa il·lusió i ganes de lleure que els hem enviat des de la Guàrdia Lada
  • la importància de l’aquí i ara en activitats per endinsar-nos en nosaltres mateixos a travès, aquest cop, de La nena que volia ser la Lluna i la seva cançó Parlo a la Lluna
  • la Lluna plena que ens va acompanyar en la lectura d’aquest conte al voltant de la seva llum
  • la llum que ens regalen els estels cada nit
  • la cançó, Himne de colònies que aquest any ens convidava a estar plens d’emocions
  • plens d’emocions vives pels qui és el seu darrer any,
  • plens d’emocions vives que ens desperten els qui  ja van acabar i ens venen a visitar
  • llàgrimes d’emoció que s’escapen al veure l’abraçada que li fan les teus cosins als seus pares i àvies
  • emocions d’alegria, tristesa, por, fàstic i, fins i tot, ira al veure que un cop més, les colònies han acabat

Nens, nenes, mossèn, monis, personal  la casa i famílies: un plaer haver estat aquests deu dies al vostre costat.

Fins aviat,

Jordi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *